Religio i societat (12)

CONCLUSIÓ

El present treball no tenia com a pretensió dir quelcom nou de l´anàlisi sociològic del fenomen religió que fa Max Weber. És evident que un clàssic de la sociologia ha estat analitzat des de quasi tots els aspectes possibles (per no dir tots), sinó que modestament pretenia fer un anàlisi de la seva obra “Sociologia de la Religió” per a mostrar, encara que sols siguin pinzellades, el complex i complert anàlisi intel.lectual que en fa Max Weber.
Per a Weber el comportament humà, tant individual com social, depèn d´una multiplicitat de factors, el conjunt dels qual formen una concepció del món i de l´existència humana. Les creences religioses, el dogmes, així com les seves interpretacions, en aquest sentit, serien un d´aquests factors fonamentals que defineixen, conformen una visió del món. És aquest el motiu que porta a Weber a fer un anàlisi complert de totes les cares del fenomen religiós, ja que sense una comprensió d´aquest fet és impossible tenir una clara compresió del comportament dels individus i dels grups humans en societat.
És conegut que Weber posa especial ènfasi en el comportament econòmic, com ho mostra l´obra “El protestantisme i l´Esperit del Capitalisme” així com en molts dels capítols de l´obra que el present treball pretén sintetitzar, i que, segons Weber, explica, en bona part, les transformacions econòmiques de les societats. No deixa de ser significatiu que el capítol més llarg de l´obra és el dedicat a relaciones les classes socials (i estaments) amb la seva corresponent religiositat.
La tesi fonamental que el llibre i el pensament de Max Weber manifesta és que hi ha una correspondència entre una interpretació religiosa de la realitat (així com els valors ètics-existencials que aquesta interpretació religiosa porta associada) i l´acció social que aquesta interpretació comporta.
En aquest sentit també cal destacar l´interès weberià per a mostrar la racionalitat del fenomen religiós. Racionalitat que no hem de confondre amb cientificitat. No tot el que és racional ha de ser obligatòriament ciència, la racionalitat abraça àmbits que van més enllà de l´àmbit de la ciència i la cosmovisió que es dedueix d´una determinada teodicea n´és un clar exemple, una racionalitat en la que hi entren altres aspectes com els psicològics i que es fonamenta en principis. En uns moments en que en alguns àmbits sembla que es vol tornar a un debat entre fe i raó, limitant la raó exclussivament a l´àmbit de la ciència, l´obra de Weber ens obre els ulls i mostra el gran error d´entrar en un debat fonamentat en aquesta cruïlla conceptual.
L´obra de Weber també posa de manifest no sols la riquesa de interpretacions cosmològiques d´origen religiós, sinó que les analitza i en fa un rica classificació sempre lligada a les estructures econòmiques, polítiques i socials amb les que camina conjuntament.
Sóc conscient que l´extensió del present treball no pot entrar molt en profunditat en el seu anàlisi, ni tampoc mostrar la coherència intel.lectual d´aquesta obra amb la resta de la seva producció literària-sociològica però sí que posa de manifest els pilars fonamentals del seu pensament sociològic, especialment en l´àmbit del fenomen religiós.