siracida (26)

7.2).- ELS PROTAGONISTES

a). L´autor: L´autor està totalment (o quasi) absent del seu text. No sabem el seu nom. Quan parla d´ell, es diu “el segon Isaïes” (i inclús Isaïes).
Tot el que sabem és que és profeta, o sigui, un home de la paraula de Déu. Tot el que diu està dominat per el convenciment que la paraula de Déu és viva i activa i ell és el seu instrument, el missatger. El Déu que envia al profeta com a missatger és el de la creació; és tabé el senyor de la història d´Israel. En el cor d´aquest món pagà, on es presenten altres homes com a missatgers d´altres deus, els exiliats han de recordar qui és el seu senyor i què és el que ha fet per ells.
En el segon Isaïes veiem la preocupació del profeta per dir-li al seu poble que el Senyor segueix allà i que encara dirigeix la seva paraula als seus. El profeta mostra com la paraula de Déu és l´única potència creadora.

b). El Senyor: No sols destacar la freqüència en que es fa referència al Senyor sinó també a l´extraòrdinària activitat d´aquest Déu, un Déu absolutament poderós, present en tota la història, creador de l´univers, dominant del passat i del futur, que prediu aquest futur pels seus profetes i que elimina als opressors i que salva al seu poble. Un Déu actiu, que es manifesta sempre des dels fets i que de manera especial farà quelcom nou quan parla el profeta.
Admetent petites variacions segons les traduccions, cal dir que sobre Déu i els seus atributs i títols,hi ha 23 referències a ell: Déu, Jahvé, Jahvé Sebaot, Senyor (Adonai), el sant, el vivent, el primer i l´últim, l´imcomparable, la roca, l´indomable, el rei, el pastor el pròxim, el pare, la mare, l´espós, el gelós, el seu nom, el seu esperit, la seva paraula, la seva llei, el seu braç....
Pel que fa referència a la seva activitat indicar que les referències afecten a més de 60 paraules: Éll crea, fonamenta, forma, fa, fa de nou, realitza, estableix, eligeix,crida, sogreix, fa venir, envia, ajuda, té, sosté, dóna el seu recolzament, dóna la seva ajuda, manté en peu, soporta, cuida, estima, mira, beneeix, condueix....
La presència del Senyor és absoluta en l´escenari en tot moment, dominant i dirigint tota l´acció.

c).El poble elegit: La comu€nitat dels exiliats amb el seu dur passat, les seves angoixes i les seves esperances és l´altre gran protagonista, un poble qua ha après a la misèria que tot li deu a Déu i que tot ho pot esperar d´ell. Aquest poble,en el text, rep dos noms (un de masculï i un de femenï) que fan referència a dos aspectes quelcom diferents del que és.
El nom que apareix al llarg de tot el text és el de Jerusalem o el de Sió. Aquests noms no designen sols a la ciutat de David, és un apel.latiu simbòlic de tot el poble al llarg de la història inclús en l´exil.li. L´utilització d´aquest nom està lligat al fet que aquest terme en femení permet la imatge de la figura conjugal (cap 54). El “personatge” Jerusalem té tota una història que recorda el text en diverses etapes, i escolta ara una promesa maravellosa.
L´altre nom del poble és Jacob o Israel (que és el més utilitzat), recollint elements procedents de les tradicions sobre els patriarques, l´Éxode i el Sinaí. Encarna al poble amb la seva elecció excepcional, amb la missió excepcional que li ha donat i amb la repulsa total de la seva responsabilitat per culpa de la seva traïció, la seva ceguesa. Aquí intervé l´acusació massiva del Segon Isaïes contra Jacob-Israel; té la finalitat de posar de relleu la necessitat de salvació del poble que, en aquest sentit, no té cap ventatge sobre la resta de pobles. Es tracta d´obrir-li els ulls al poder únic que decideix de la història i que, en el seu pla de salvació, atribueix a Jacob-Israel el paper decissiu se servent i testimoni a pesar de totes les seves negatives.
Algun intèrpret ha cregut veure en aquest nom (Jacob-Israel) certa aspiració a la unitat, recull les esperances d´unitat que expressava l´oracle d´Ezequiel.