globalització i filosofia de l´alliberament (5)

Aquest principi formal ètic va acompanyat d´un principi crític material que parteix del reconeixement de l´existència de víctimes, el reconeixement que la majoria de la humanitat es troba en la pobresa, infelicitat, dolor, la dominació i/o exclusió. El projecte utòpic del sistema neoliberal vigent es descobreix contradictori i fantasmagòric ja que la majoria dels seus habitants no tenen accés als drets que la teoria del sistema neoliberal proclama.. Així la la mort, la fam, la misèria, l´opresió de la corporalitat per el treball, la represió de l´innocent, la falta de poder dels subjectes de les institucions, la vigència de valors invertits, l´analfabetisme,etc pot tenir sentit ètic. L´existència de no-subjectes apareix com quelcom inevitable fet que no deixa de ser irracional i que sols és inevitable si els exclosos formen una comunitat de comunicació en contra del sistema vigent i que sols podrà tenir una relació simètrica amb el poder si aquest reconeix a les víctimes la seva autonomia, la seva llibertat, la seva diferència i veu en ells l´origen d´un possible consens.
Dussel es reafirma en la idea ja mostrada en les primeres obres de maduresa que és necessari aplicar contra el sistema vigent el criteri de la intersubjectivitat dels dominats i/o exclosos com a principi d´universalitat buscant així les causes de la dominació i explotació així com projectar alternatives positives per a transformar la realitat i que permeti als exclosos sortir de la situació material negativa criticant les postures conservadores anti-utòpiques a la manera de Popper de La societat Oberta i els seus Enemics.
Dussel és conscient que pot argumentar-se contra ell que cap societat pot pretendre ésser perfecta o irreformable perquè hauria, seguint l´argument popperià, ser fruit d´una intel.ligència infinita a velocitat infinita. Així, si no hi ha societat perfecta possible, sempre hi ha víctimes i sempre la necessitat de transformació, ja que tota societat genera l´oblit de l´altre, el no-reconeixement de l´altre i sense caure en el relativisme sinó que parteix de l´altre oprimit, negat com a part dominada i funcional del sistema, d´un sistema que nega la participació fàctica (ètica del discurs!) fet que no deixa de ser un tipus d´exclusió.

“En efecto, nunca podrán todos los afectados ser participantes reales (ni siquiera por representación). La no-participación fáctica es un tipo dee exclusión”i