globalització i filosofia de l´alliberament (3)

Tot això pot resumir-se amb la idea que Dussel fonamenta les relacions humanes, influenciat per Levinás, no en un aspecte epistemològic sinó ètic en tant que la relació amb els altres no és reflexiva sinó en l´acció.

“El problema central al que quiere responder Dussel, siguiendo a Levinas, es mostrar que las relaciones éticas no tienne que ver con una problemática epistemológica o de conocimiento, sino que, incluso, lo epistemológico encuentra su sentido a partir de lo ético. La relación con los demás no es teórica, es práctica”i

L´ésser humà és situa en el món en la quotidianitat, en la praxis i, per tant, és fonamental evitar que les relacions humanes siguin unes relacions de poder, ja sigui a nivell personal individual o a nivell social i polític, que cerqui la unitat de la comunitat política més enllà d´acords puntuals sinó una unitat fonamentada en l amistat que uneix als ciutadans i que recorda el concepte de fraternitat que surt de la revolució francesa, i que l´uneix amb la tradició grega encapçalada per Plató i Aristòtil per a qui l´amistat no sols era íntima i privada sinó que es situava en un horitzó polític.

“La unidad de la comunidad política no se alcanza sólo por acuerdos a partir de razones, sino también por la amistad que une a los ciudadanos en un todo político. En el fondo se trata de deconstruir el concepto de fraternidad, un postulado de la Revolución Francesa, dando como fruto una obra barroca de mil pliegues”ii

Una quotidianeïtat que significa un lloc i temps concret. Per a Dussel si es parteix de qualsevol altre punt de partida el que es fa es construir tot un sistema des del no-res i cap al no-res (com fa l´ètica del discurs) en tant que no podem oblidar que l´home és un ésser en el seu món, vivim en un món i un moment concret, sobre tot, jugant un paper determinat en aquest món, en aquesta societat i amb un projecte vital concret. Cercar un plantejament filosòfic que faci possible aquesta comunió, aquesta fraternitat és un dels objectius principals del nostre autor i per a portar a terme aquesta tasca realitza una duríssima crítica a les condicions de domini que es troben en la nostra societat a partir del punt de vista de l´oprimit, de l´exclòs, de la víctima que són els que han de portar a terme una transformació total de la qualitat de vida de la comunitat que ha de sentir-se unida fraternalment entre sí, que s´ha de conmoure pel dolor de l´altre, independentment de qui o que sigui l´altre i que ha de tenir com a punt de referència el de la responsabilitat envers els altres, especialment pels oblidats, els vençuts, els exclosos, els oprimits, en una paraula els que utilitzant la nomenclatura de Dussel són els no-subjecte, convertint el plantejament ètic de Dussel en un plantejament ètic que és eminenment polític, social i econòmic que qüestiona la desigualtat real, la que es dona ara i que la pateixen uns individus amb noms i cognoms.