globalització i filosofia de l´alliberament (7)

Si això succeeix no hi ha altre futur que l´individualisme, la primacia de la raó instrumental o del capitalisme tecnològic i el despotisme del sistema que acaben portant a una pèrdua del sentit de la vida humana, un eclipsis dels fins i una falta de llibertat en la societat burocratitzada ( a l´estil de taylor i la seva descripció de l´autènticitat humana, així com la seva crítica al pensament habermasià en tant que aquest tot i tenir una pretensió de construir un sistema formal universal consensual, de fet es recolza en un horitzó concret i material d´orientació a bens, a una vida bona amb continguts substantius). En aquest sentit Dussel afirma que per necessitat el fi o bé d´una cultura, d´una totalitat, no pot ser el fonament últim de la moralitat dels seus actes, sinó sols tindrà un caràcter provisional fins que no es descobreixi l´Altre negat en aquest tipus de sistema ja que recordem en un món, en una cultura en tant que tota cultura és etnocèntrica, en una comunitat de comunicació real no pot deixar de negar-se sempre, a priori a algú altre.
Cal aclarir que una diferència important entre l´ètica dialògica i l´ètica de l´alliberament es troba en el fet que mentres per a l´ètica dialògica les guerres, revolucions, el procés d´alliberament de les dones, races oprimides, de les cultures populars, de les majories en Estats de no-dret, de la perifèria o del món colonial són situacion límit i d´excepció, aquestes mateixes són el centre de l´interès de la filosofia de l´alliberament, una filosofia que coincideix amb Taylor en la necessitat d´una vida orientada per bens però que descobreix criteris formals que permeten la crítica de tota totalitat des del principi ètic de l´alteritat de l´Altre més enllà d´Habermas o Apel i que té com a projecte utòpic el descobriment responsable com a resposta a la interpel.lació de l´Altre, en un procés prudencial on el filòsof ha de prendre seriosament les motivacions ètiques de l´alliberament dels oprimits i exclosos, en tant que l´ètica de l´alliberament és una ètica de la vida, crítica des de les víctimes ubicades a tot el món, així com els sense casa, els marginats, els empobrits dels països capitalistes, per als ecologistes i feministes,etc…

“La diferencia esencial entre la Ética del Discurso y la Ética de la Liberación se sitúa en su mismo punto de partida. La primera parte de la comunidad de comunicación misma; la segunda, parte de los afectados-excluidos de dicha comunidad. Por ello, la primera se pregunta prácticamente en posición de “inaplicabilidad” de las normas morales fundamentales en situaciones excepcionales, mientras que la Ética de la Liberación se sitúa justamente en la “situación excepcional del excluido”, es decir, en el momento mismo del que la Ética del discurso descubre su límite”i

Davant aquests fets hom pot plantejar ràpidament la pregunta com fer aquesta transformació qualitativa de la totalitat,com eliminar l´opressió i les víctimes. Degut a la seva influència del pensament cristià l´amor als altres en l´interior de la vida quotidiana com a centre de la nostra acció és l´eix fonamental juntament amb una esperança no teòrica sinó més propera al concepte de fe cristiana, però queda plantejar-se quin espai dóna Dussel a la violència o a la guerra, un tema que el propi Dussel reconeix extremadament complexe, pel perill de pensar que la violència, la guerra, per la seva factibilitat, sigui el mitjà per a resoldre el problema de l´opresió.
Dussel enten que la Revolució i la guerra són certament fets dramàtics i que, inclús en el cas que estiguem parlant d´una guerra justa, aquesta sempre comporta la mort de moltes persones, causant inevitablement patiments i víctimes innocents. Tot i això s´allunya del plantejament d´Arendt per a qui una teoria de la guerra o una teoria de la revolució únicament poden ser justificació de la violència, però el que és glorificació o justificació de la violència ja no és política sinó antipolítica.