globalització i filosofia de l´alliberament

GLOBALITZACIÓ I EXCLUSIÓ DES DE L´ÒPTICA DE LA FILOSOFIA DE L´ALLIBERAMENT.

La filosofia de l´alliberament d´Enrique Dussell va néixer del convenciment de la situació de dependència d´Amèrica llatina i de la convicció que l´aportació d´una filosofia crítica amb la línia de pensament dominant i de dominació era absolutament necessària. Una crítica de la realitat social a partir de l´anàlisi de la realitat humana en la seva integritat, per tal de contribuir a canviar-la. La filosofia de l´alliberament és, en aquest sentit, un contradiscurs, és una filosofia crítica que neix, vol néixer i és conscient que neix de la perifèria però amb una clara vocació d´universalitat i on, tot i reconèixer la importància dels estats, hauran d´ésser cada cop més importants les organitzacions supranacionals, les ONGs i, especialment, la societat civil, que és qui ha de prendre consciència de la seva situació de dominats o dominants, d´explotats o explotadors. La filosofia de l´alliberament no serà un pensament antiglobalitzador ans tot el contrari, una filosofia no per fer front a la globalització sinó per conviure amb justicia amb la globalització, una globalització sense exclusió. Avui en dia l´exclosió és global i, per tant, la resposta a aquest fenomen no pot ser altra que global. Fenomens com els de l´explotació infantil, l´explotació de la immigració, la violència sexista, l´abús físic o psicològic, la violació dels drets col.lectius, nacionals, etc… no són únicament presents a Amèrica Llatina sinó que ho són a tot el planeta Terra.

“Buena parte de la humanidad es “víctima” de profunda dominación o exclusión, encontràndose sumida en el dolor, infelicidad, hambre, analfabetismo, “dominación.””i

En aquest sentit, la caiguda del mur de Berlin, i amb ell bona part de la utopia socialista, suposà un canvi de plantejament que es concretà l´any 1998 amb la publicació del llibre “Ètica de l´alliberament en l´Edat de la globalització i exclusió” on l´autor pren consciència segons Juan Carlos Scannoneii d´una realitat on domina el pensament únic neoliberal, mancat d´alternatives i que lluny de les promeses, ha generat l´exclusió de milions de persones i un atur estructural de grans dimensions; un model en que el mercat es propugna com autoregulat i l´únic regulador i que augmenta la distància entre persones i nacions riques i pobres i on el món financer es prioritza davant el mercat productiu, on la política es troba en mans dels poders fàctics i on els mitjans de comunicació promouen la uniformització de la cultura, de pautes i conductes, deixant de banda la pretensió d´ésser quart poder, per a convertir-se en el primer i posar en risc el mateix sistema democràtic, un model que, per exemple, veu amb la més abasoluta indiferència i fredor, com la meitat de la població de Lleida mor de gana al món cada dia. En aquest context Dussel afirma que l´ésser humà es troba en una situació d´esclavitud del que cal alliberar-lo.