globalització i filosofia de l´alliberament (6)

Així tot model, tota comunitat ha de preguntar-se a qui s´ha deixat fora –sense reconeixement- i, per tant, exclosos i, al mateix temps, ha de tenir com a principi fonamental respectar i reconèixer a l´altre com a diferent en un acte ètic originari, racional i pràctic ja que és donar lloc a l´altre per a que intervingui en l´argumentació no sols com a igual, amb drets vigents, sinó com a lliure, com a Altre, com a subjecte de nou dret. En aquest sentit Dussel posa de manifest que el que ell anomena “raó ètica originària” és el moment primer racional, anterior a qualsevol altre exercici de la raó, per la que tenim experiència o actualitat de l´Altre abans de qualsevol decisió, compromís, expressió lingüística o comunicació al seu respecte. És la responsabilitat per l´Altre a priori i com a presupòsit ja sempre donat en tota expressió lingüística proposicional o argumentativa, en tota comunicació, en tot consens o acord, en tota praxis. En el reconeixement de les persones com a iguals consisteix la norma ètica bàisca i en ella es fonamenten les pretensions de validesa. En aquest sentit la raó discursiva es fonamenta en aquesta raó ètica originària que és la que dona la possibilitat de l´acció comunicativa, de l´argumentació, des de la capacitat originant d´establir la trobada amb l´Altre i com a límit extrem ètic d´exterioritat, en el de l´Altre exclòs-afectat. Ella fa possible la responsabilitat del canviar les estructures que el dominen, l´oculten i la capacitat de construir un sistema nou, un cop s´ha comprovat la impossibilitat de l´actual de respondre a les exigències de justicia de les víctimes (ja sigui que estiguem parlant de l´eufòria capitalisma o de fracàs estrepitós del socialisme).
Aquest fet porta a Dussel inevitablement a l´afirmació contundent que ètica, política i economia formen un tot i que una economia sense política i que no integri l´ètica és irracional com critica a Hayek a qui la mort de pobles (com en el cas dels indígenes) que no poden competir en el mercat econòmic liberal mundial el deixa perfectament indiferent de tota responsabilitat perquè aquesta marginalitat no cap dins de l´economia del lliure mercat.

“La ética, en este sentido, ha de ser radicalmente política, en tanto esta ética compasiva “cuestiona la desigualdad real. Por eso es política”i