globalització i filosofia de l´alliberament (4)

“Importa recordar siempre lo olvidado, a los vencidos, a los no-sujetos; habitar la memoria passionis.”i

Un qüestionament que serà permanent perquè:

“…toda cultura por su propia estructura es ambigua y ambivalente y, por lo mismo, causa de sufrimiento. Tiene ínsita en sí misma elementos de opresión. Por eso mismo, el proyecto de liberación debe ser permanente, pertenece a la propia estructura de la producción social. El propósito de todo pensamiento liberador ha de ser el de cuestionar siempre como principio e hipótesis de trabajo, e invitar a salir, a exiliarse de toda situación previa, referirse a la memoria de la pasión para crear. Por eso mismo entendemos que creación y liberación ha de ser un proyecto constante del quehacer humano en la historia y en el cosmos”ii

En aquest punt, igual que en alguns altres, trobem influències de la seva vessant de teòleg cristià així com una destacada influència de la dialèctica hegeliana. No es pot obviar que un teòleg com ell segur que ha de conèixer que un principi fonamental de la teologia pastoral és el principi de reforma (seguint la nomenclatura de Ramon Prat)que parteix de la historicitat de l´Esglèsia (societat) i l´ésser humà individual així com la necessitat del reconeixement de les pròpies limitacions (o imperfeccions de tot sistema, institució o individu), així com buscar vies de superació, de millora, essent també conscients que totes les millores necessiten esforços i comporten dificultats.iii
L´actitut ètica fonamental serà la d´estar disponible a l´altre en tant que experiència anterior a la llibertat, a la capacitat d´elegir. L´estar obert per a l´altre, en la posada en comú, es produeix una objectivitat que es fundant de l´objectivitat de la totalitat que abans que universalitat és generositat. I és que l´ètica de l´alliberament que planteja E. Dussel elabora una proposta ètica pròpia de reformulació de l´imperatiu categòric en la que el punt central és el respecte a la dignitat de tots els éssers humans però amb la visió centrada en els exclosos, la vida bona no és més que un compromís amb la justicia partint de les víctimes concretes de la societat i que evita així les visions etnocèntriques i interesos egoistes de poder. Així,la socialització humana es veu confrontada amb la realitat de les víctimes que ella mateixa produeix comportant una universalitat d´una naturalesa més autèntica i resistent als abusos de la ideologia. Per tant l´objectiu de la vida bona no pot ser la recerca de la virtut en el plantejament de l´ètica d´aristòtil sinó una justicia social que giri entorn als actuals no-subjecte.
En aques sentit l´ètica de l´alliberament és aquella que escolta la paraula de l´altre que ens interpel.la més enllà de l´actual realitat i se la juga per ell, pel no-subjecte, fent possible una autèntica comunitat fraternal i no una simple societat totalitzant de la que Europa n´és un exemple (aquesta centralitat de la víctima és el que l´allunya de plantejament comunitaristes a l´estil d´Alasdair MacIntyre).
Per problemes de temps més que obvis no entraré en la crítica del pensament europeu com a pensament totalitzant i centralista que fa Dussel però si cal tenir present que Dussel opina que sols quan Europa perdi aquesta seguretat en si mateixa i en el seu discurs totalitzant i prengui consciència de la necessitat d´obrir-se a l´Altre, a les nacions pobres i excloses del món, Europa quedarà alliberada, un alliberament que permetrà a Europa sortir d´Europa al quedar interpel.lada per les realitats excloses i víctimes i que són el futur de la història, un futur que sols ens obrirà al bé en el sentit en que l´eliminació de l´alteritat, la totalitat tancada representa el mal i l´obertura a l´altre el bé (que en cap cas és el retorn a la unitat o l´afirmació de la totalitat sinó tot al contrari: el bé és el sí a l´altre que representa la justicia, respectar a l´altre com a altre, deixar-lo ésser, és permetre que sigui en plenitut el que realment és. Fins i tot el pensament nietzscheà, que passa per ser el gran crític dels valors europeus, no deixa de ser un clar exponent d´Europa a l´exposar com a home suprem, el superhome, l´home que trascendeix l´ordre vigent, el guerrer conquistador que, com a tal, no admet el cara a cara amb l´Altre, sinó que el converteix en cosa
En què es concreta, doncs, l´alliberament? Es concreta en el moment en que l´Altre arriba a ser altre en una nova realitat d´una nova comunitat. De tal manera que no hi ha ni tant sols la necessitat d´eliminar a l´opressor perquè l´oprimit serà la realitat que portarà a aquest a una nova dimensió humana i social.
L´alliberament no és simplement trencar la dependència econòmica, política i social. És molt més que això, és tenir la imaginació suficient per a ser realment capaços de construir la humanitat nova, un nou moment històric del poble oprimit. I per portar a terme aquest alliberament cal una abandonar totes les expressions ideològiques.
Tampoc l´alliberament pot esdevenir fruit d´una ètica de la comunitat de comunicació ideal ja que les condicions perquè aquesta sigui possible no es donen, és a dir, no hi possibilitat real que les condicions necessàries que possibilitarien aquesta comunitat es donin principalment perquè és evident la impossibilitat de participació real de tots els éssers humans en la defensa dels seus interessos i que es comportarien solidàriament tenint per referència última a tota la humanitat, i per això amb pretensió d´universalitat i capacitat d´autocrítica i diàleg amb tota altra cultura respecte a altres maneres de portar a terme la reproducció i desenvolupament de la vida humana, ja que no podem oblidar que cap projecte pot realitzar-se si no és materialment possible, i que la voluntat no pot substituir mai les condicions materials de possibilitat i, per tant, la raó estratègica-instrumental és imprescindible en l´àmbit de l´ètica. I tot això sense oblidar que perquè poguem parlar de conducta moral també és imprescindible reconèixer a l´altre com igual i lliure.