I és un testimoni en primera persona perquè no solament veu amb els seus ulls allò que descriu, sinó també perquè és qui coneix el secret, en parla en profunda sinceritat amb el protagonista i amb el seu deixeble (Lázaro) i perquè l´ajuda estant al seu costat no solament en les tasques d´Esglèsia sino en determinats moments clau de la vida de Don Manuel com és el moment de la seva mort, convertint-se més que en una feligresa en l´ autèntica confessora de Don Manuel.
“Y ahora, Angelina, en nombre del pueblo, ¿me absuelves?. Me sentí como penetrada de un misterioso sacerdoció y le dije: En nombre de Dios padre, Hijo y Espíritu Santo, le absuelvo, Padre”
En aquest sentit Ángela juga un doble paper: el de filla i el mare de Don Manuel.
“Empezaba yo a sentir una especie de afecto maternal hacia mi padre espiritual”
Don Manuel la protegeix, l´estima, l´aconsella com un pare fa a un fill, però però per un altre costat Ángela pateix com una mare al veure el torment del sacerdot, que resa per ell i la salvació de la seva ànima. Així s´afirma en l´estudi de l´obra.
“Como hiha, don Manuel es su “padre espiritual”, padre de su espíritu, en el sentido de formarlo. Pero, conforme va introduciéndose en los recovecos del espíritu del sacerdote, va tranformándose y adaptándose a su nuevo papel: “Empezaba yo a sentir una especie de afecto maternal hacia mi padre espiritual; quería aliviarle del peso de su cruz de nacimiento”. Y del momento en que acabó de confesar al sacerdote, escribe: “y salimos de la iglesia, y al salir se me estremecían las entrañas maternales”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada