Encara més clara que la referència a Jesucrist és la referència a Moisès, al que es fa vàries vegades referència en l´obra, especialment per a significar que igual que Moisès, Don Manuel porta al poble a la “terra promesa” però la seva falta de fe li impedeix entrar-hi. Moisès i Don Manuel representen la soledat d´aquell que està encarregat de conduir al poble, a les seves ànimes, sense creure en el lloc a on es dirigeix.
“Él no se ve como Cristo sino como Moises. Él sabe que no trae la redención de la muerte pero cree firmemente que lleva la ilusión de la tierra prometida. Don Manuel se caracteriza en sus comentarios a Ángela y Lázaro como el guía de su pueblo que está condenado a no ver la tierra prometida por haberle visto la cara a Dios. La promesa que protege y fecunda es para su pueblo y no para él, y así muere pidiéndole a Lázaro, el hombre nuevo de Cristo, que sea su Josué y que siga la trayectoria”.
Un altre aspecte a considerar és l´opinió político-social del sacerdot. Ell manté una actitud distant, freda envers la lluita per la qüestió social. En aquest sentit Don Manuel sembla accerptar el plantejament marxista que la religió és l´opi del poble, però la clau es troba en que creu sicerament que aquest opi els farà feliços, que la veritat els farà desgraciats, i que per tant és bon tenir enganyat (drogat) al poble, que les lluites els fan infeliços perque els fan adonar-se de la seva situació tràgica i sense sentit, i no hi ha res més destructor de la felicitat (segons el protagonista) que plantejar-se el sentit de la vida, senzillament perquè no en té. Segurament en aquest punt trobem les diferències més grans entre els plantejament de Don Manuel i els del propi Unamuno per a qui la mort no és res més que el tedi de seguir la tradició.
“Don Manuel personifica la cruz del nacimiento al estar situado entre la fe y la duda de su pueblo. Esta personificación le hace no solamente santo, sino mártir, porque toma la duda y sufre por todos. Así lo ve Ángela Carballino y así nos lo presenta en su memoria”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada