BLASILLO
És una persona deficient, que segueix cegament el que fa i el que diu Don Manuel (fins al punt que repeteix sense adonar-se del significat de les seves paraules). Representa també, a més de la fe cega, la inocència, la ignorància però també la felicitat.
El simbolisme d´aquest personatge és clar. Depèn tant del seu mestre, Don Manuel, que en el moment que aquest mor, ell també ho fa; ja no te sentit la vida sense el mestre, aquell que el guia, el cuida, li ensenya el camí a seguir.
Basilio fa d´eco de les paraules del sacerdot, per tant quan aquest mor i calla ja no té sentit l´eco.
A més a més els intèrprets li donen una altra significació:
“Blasillo representa el grado máximo de la fe ciega, inocente, que Don Manuel desea y predica para su pueblo. Blas, el bobo, viviente en la inconsciencia, repite como un n eco palabras del párroco, cuyo sentido ignora; recorre el pueblo clamando “¡Dios mío, Dios mío!, por què me has abandonado?” y al hacerlo subraya sin quererlo la más enigmática de las frases divinas que pronuncia don Manuel desde su conciencia más lúcida. Así, lo racional –en sentido estricto, la negación de la divinidad de Cristo- desciende a lo irracional de la fe popular encarnada en Blasillo.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada