ANÀLISI DELS PROTAGONISTES
MANUEL BUENO.
És el protagonista principal de la novel.la, capellà de Valverde de Lucerna a qui volen beatificar però que en realitat pateix una profunda crisi de fe, crisi i angoixa (de la que es farà menció més endevant a l´analitzar la part filosòfica de l´obra) sobre la que gira tota la novel.la.
“Oid: cuidad de estas pobres ovejas, que se consuelen de vivr, que crean lo que yo no he podido creer.”
El protagonista tot i que té una profunda i intensa ganes d´immortalitat i de creure en la resurrecció, no pot creure, la raó no el deixa creure; el dubte l´atormenta i es refugia com a única sortida una frenètica activitat envers la comunitat amb un amor (caritat) intens, que el porta a tenir enganyat al poble per tal d´evitar-los el desengany i una vida sense esperança ni sentit, ja que si descobrís la veritat el poble podria no tenir força per a viure, com algunes vegades li passa a ell i que el fa pensar més d´una vegada en el suïcidi, del que sols s´allunya amb aquesta activitat febril envers els més necessitats del poble.
“Sí, ya sé que uno de esos caudillos de la que llaman la revolución social ha dicho que la religión es el opio del pueblo. Opio…, Opio…Opio, sí. Démosle opio, y que duerma y que sueñe. Yo mismo con esta mi loca actividad, me estoy administrando opio. Y no logro dormir bien, y menos soñar bien…¡Esta terrible Pesadilla!”
Anteriorment ja havia dit:
“¡Mi vida Lázaro, es una especie de suicidio continuo, un combate contra el suicidio, que es igual; pero que vivan ellos, que vivans los nuestros!”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada