dimecres, 13 d’octubre del 2010

San Manuel Bueno Martir (5)

És interessant mostrar com el protagonista té el mateix nom que Crist (anomenat també Emmanuel) que significa “Déu amb nosaltres”. Són molts els intèrprets que indiquen que Unamuno fa una identificació entre la figura de Jesucrist i la de Manuel Bueno. Així en l´estudi de l´obra que fa Eduardo Marín Izquierdo s´afirma:

“De igual forma que el evangelio se cuenta que Jesús tenía gran amistad con Lázaro y sus hermanas Marta y María, en la novela Don Manuel también demuestra un gran afecto hacía Ángela y su hermano Lázaro. Y así como en el evangelio se narra que Lázaro muere y Jesús lo resucita, en la novela Don Manuel resucita a Lázaro del estado de muerte espiritual que por su incredulidad tenía, a la de vivir al servicio de la fe, aunque fuera de una forma engañosa.
Y sobre todo, según Unamuno, la íntima tragedia de Don Manuel, su falta de fe en la vida eterna, sería la misma que tuvo Cristo, la cual manifestó cuando en la cruz pronunció aquella frase: “¡Dios mío! ¿Por qué me has abandonado?”

O bé, en un altre estudi sobre l´obra s´afirma:

“Por último, debe tenerse muy en cuenta la confesión de Don Manuel a Lázaro, que éste cuenta a su hermana después de la muerte del sacerdote: “creia (don Manuel) que más de uno de los más grandes santos, acaso el mayor, había muerto sin creer en la otra vida”. Naturalmente la referencia es Cristo. Con ello se pretende destacar la naturaleza humana de Cristo sobre la divina, en la que don Manuel no creía, que queda subrayada por la interrogación ¿Por qué me has abandonado?, que para don Manuel vendría a significar la pérdida de la fe del mismo Jesucristo.

Ara bé, la diferència principal és que mentres Jesucris s´enfronta a la soledat d´aquell moment recolzat per la fe, Don Manuel fuig, no s´enfronta cara a cara amb el dubte, l´angoixa que el que fa és potenciar la imatge de falsedat que ja té el protagonista a l´enganyar al poble i mantenir-lo en una falsedat religiosa i enganyar al poble donant una imatge de si mateix de sant, de fill de Déu quan en realitat ja no creu. Ara bé, és aquesta mateixa realitat el que el converteix en màrtir pel fet de soportar la tortura que representa la seva paradoxa sense cap altra finalitat que no sigui la de mantenir el benestar al màxim possible al seu poble i sense cap pretensió d´aconseguir alts càrrecs dins la jerarquia de l´Esglèsia (als quals inclús renuncia).

(…) sino que lo hacía por la paz, por la felicidad, por la ilusión si quieres, de los que le están encomentados; comprendí que si les engaña así (parla Lázaró sobre Don Manuel) –se es que esto es engaño- no es por medrar.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada