profetes (2)

Arribats enaquest moment de la classe el professor vol mostrar els criteris que tenia el poble per a discernir els vertades dels falsos profetes (fruit de la situació abans mencionada). El professor ens indica que ell creu que no és sols un criteri el que permetia fer el discerniment sinó un conjunt de criteris i ens senyala que aquests criteris són:
-Si parlava en nom de Déu.
-Si apropa aDéu o l´allunya
-Si estima al poble o no (si el profeta es lliure al poble)
-Si parla des de la història concreta i sobre la història concreta
-Si el profeta defensa els histeresos de Déu però també dels interesos del poble
-Si segueix malgrat la persecució.

Per a finalitzar la introducció el professor indica que els profetes no varen escriure res sinó foren els seus deixebles que que recolliren les seves paraules.
El professor a continuació ens indica que la història del moviment profètic el dividirà en quatre grans parts. La primera de les quals és l´etapa dels precursos, situada entre l´any 1000 i el 750 a. C.. Aquest moviment està molt lligat al profetisme internacional i que varen actuar en els primers anys de la formació d´Israel després del domini Egipte. El professor també va indicar que aquests apareixenen el Llibre dels Jutges, Samuel i dels Reis. També es va informar que apareixien quasi com a professionals.
El segon periode (750-585 a C.) s´anomena profetisme preexilic dins del qual en aquesta primera setmana el professor es centra en les figures d´Amós i Osees encara que abans ens situa els profetes idicant el context històric d´aquests dos profetes del Nord d´Israel marcat per un debilitament dels imperis que rodejaven Israel, l´estabilitat del seu regne i la implantació dels tribunals de justicia i el comerç de compravenda amb diners com a aspectes positius i l´acumulació de terres en possessió de poques mans, la potenciació de la ideologia de “Guerra Santa”, la vanalitat dels jutges, fraus en el comerç, el parany de l´organització bancària i la religió es converteix enuna manera demanipulació i alienació de la gent, com a aspectes negatius.