diumenge, 19 de desembre del 2010

Evangeli Joan (7)

Així, doncs, els que es troven amb Jesús i l´accepten van descubrint el misteri, el reconeixen com a Senyor, profeta, mesies i salvador del món, i sobretot, com a Fill de Déu. I els que no l´accepten, segueixen a les fosques, en la ceguesa del seu cor.
Com a conclusió del que he dit fins ara em semblen significatives les paraules de Jaques Guillet quan afirma:

“El hombre Jesús es ciertamente real, pero no tendría consistencia propia. Toda su personalidad sería ser expresión del Verbo. Toda su misión sería venir para volverse a marchar. Un hombre desde luego, pero un hombre cuya última realidad sería la de ser expresión humana de Dios. O al revés, un Dios que pone en movimiento su capacidad divina y todo su ingenio en ser hombre, lográndolo de forma maravillosa. Pero esa maravilla sería demasiado hermosa y ese hombre sería una imitación demasiado buena para ser absolutamente verdadera. Y la prueba de que su humanidad no es totalmente verdadera sería que en el momento de morir Jesús reza para volver a encontrar “la gloria que tenía junto al Padre antes que existiera el mundo” (cf. Jn 17, 5). Su existencia terrena no sería más que un paseo. Ese sería el evangelio de Juan, la obra de un discípulo fascinado por la belleza divina de la figura de Jesús y ara quien la humanidad no es en definitiva más que un medio de expresión”

Així doncs, l´evangeli de Joan mostra com Jesús és la manifestació visible de Déu, l´encarnació de Déu a la terra amb la finalitat de revelar-nos a Déu mateix i conduir-nos a la salvació. I és que no podem evitar afirmar que l´Evangeli de Joan és un escrit de carácter doctrinal que té com a primeríssima intenció ensenyar i no narrar. És per aquest motiu que en aquest Evangeli els miracles són signes i els discursos, més que discursos de Jesús són discursos sobre Jesús. Aquests discursos no tracten els problemes del seu temps principalment sinó que tracten sobre la misió de Jesús en el món que no és altre que ser el mesies, l´enviat del Pare, la Llum del món, Aigua viva, Pa celestial. Déu es fa vsible a través de la humanitat de Jesús, Déu no és, així, una simple idea abstracte sinó el Pare que es fa visible en Jesús i que s´inserta en la historia de la humanitat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada