Evangeli Joan (1)

El primer que voldria indicar per tal d´evitar equívocs innecessaris és que tots els evangelis col.loquen la figura de Jesús en el centre de tota la predicació i tots els evangelis ens diuen quelcom de Jesús com molt bé afirma Jacques Guillet:

“Todos los evangelios tienen a Jesús como centro, y no sólo como centro, sinó como único objeto. Todos se han escrito para narrar sus gestos y reproducir sus palabras. Los demás personajes no actúan ni hablan más que en torno a él y dirigiéndose a él. Los evangelios son algo muy distinto de una biografía. Son menos que una biografía, ya que no se preocupan de la cronología, no siguen el desarrollo de la existencia de Jesús, no intentan explicarla por medio de la situación y las circunstancias. Y son más que una biografía, ya que no ponen ninguna distancia entre el personaje y el narrador, entre el personaje y el lector; el narrador no es más que un testigo, un testigo que –excepto en alguna ocasión- se borra por completo y ni siquiera nos dice su nombre; el lector se ve invitado por el estilo de la obra a convertirse en oyente, a recibir directamente la voz de Jesús” .

Ara bé, si bé és cert que en tots els evangelis Jesús és col.locat en el centre, aquest fet es dona d´una manera especial en l´Evangeli de Joan on la revelació de la persona divina de Crist és el tema principal de l´activitat didàctica del Salvador i de la seva predicació.

El “Fill de Déu” s´ha encarnat i ha estat enviat pel Pare al món per a revelar als homes les veritat divines i per a comunicar-nos la vida eterna, aquest és el tema de fons al voltant del que giren altres aspectes com el del Jesús com a revelador del Pere, l´enviat, el testimoni…. Etc…

“Ningú gosarà negar que el moll de l´os del quart evangeli és la cristologia. I per damunt de tots els matisos que presenta la cristologia del quart evangeli, hi ha un punt en el qual l´exegesi sembla que ha assolit un acord fonamental i unànime: que la critologia del quart evangeli, en la seva forma actual, és una Cristologia de revelació, en la qual Jesús dóna a conèixer el Déu invisible. En aquest sentit, la figura de Jesús-revelador ocupa el centre de l´obra joànica i podríem definir la presentació que en fa l´autor com un intent de fer entenedora la realitat de Jesús a la llum de la seva relació amb Déu (“el Pare”).

L´Evangeli de Joan sembla centrar-se menys que els sinòptics en episodis vitals i ensenyaments per a centrar-se en la persona divina de Jesús tot i que no podem obviar que és l´Evangeli que més insisteix en l´Encarnació de Jesús i en els detalls més humans de la seva vida.

“En aquest sentit que s´ha dit pràcticament des de sempre que el quart evangeli el que ens dóna és una cristologia, és a dir un veritable tractat teològic sobre la figura de Jesús” .