Evangeli Joan (6)

Porque Jn dice que Jesús mismo es la revelación que se manifiesta en sus palabras y obras. Por tanto, Jesús mismo es lo que él ha escuchado junto al Padre, la Verdad. Éste es el sentido más hondo de la afirmación “yo soy el camino, la verdad y la vida” (14, 6): Jesús es la revelación (la verdad), pero no una revelacion que se ha de contemplar o escuchar; es una revelación que trae la vida a los hombres y la trae en tanto que él es el camino hacia esta vida. La revelación en Jn es Jesús mismo. Y esta revelación no es una comunicación de virtudes, de secretos escondidos o de cencias y doctrinas superiores: es una persona que se acerca a los hombres como salvación, en tanto que abre camino hacia Dios, como Padre. Jesús, según Jn, o nos revela lo que ha visto y odio, porque él mismo es lo que ha visto (la luz) y él es lo que ha oio (la palabra, la verdad)”

L´expressió (14, 6) no significa que Jesús sigui un camí cap a la veritat sinó que és el camí cap al Pare en tant que ell, Jesús, és la veritat i la vida. Veritat i vida serveixen per explicar la seva funció de mitjancer; Jesús és el camí, pot conduir-nos al Pare precisament perquè és la veritat i la vida. Jesús és la veritat, perquè Ell és la revelació del Pare i és la vida perque dona als creients la vida del Pare.

• Tota l´actuació de Jesús està inspirada pel Pare i, per tant, en tota ella podem veure el compliment que d´ella en fa Jesús. El missatge de Jesús no és un missatge humà sinó el missatge del Pare, de Déu, que és vida i amor (Jn 12, 49). Per aquest motiu un cop Jesús ja ha realitzat la tasca encomanada, ha de retornar al qui l´ha enviat, al Pare. (Jn 17 5). Aquesta misió de Jesús no és altra que la salvació dels éssers humans. Tota la vida de Jesús es presentada per Joan com un sortir del Pare, pertànyer Fidel a la misió que el Pare li ha confiat, i tornar al Pare per a ser glorificat i sentar-se a la seva dreta.
• La persència del Pare en Jesús i que es veu en la misió de Jesús, es expressada per aquest en terminologia de paternitat, indicant així la relació de dependència de Jesús envers el Pare, i de inintel.ligibilitat de Jesús sense la figura del Pare. Ara bé, no podem oblidar que Jesús a més de ser Fill de Déu és també Déu (que es manifesta en les expressions “Jo Sóc”
• Tampoc es pot oblidar per entendre la identitat de Jesús que un dels seus trets essencials és la seva preexistència ja que sense la preexistència Jesús estaria al matiex nivells que els grans personatges de la tradició jueva i seria impossible legitimar el seu status de superioritat envers Moisès i Abraham. (Jn 1, 17), (Jn 5, 45-47); (Jn 8, 42).