resum lliçons profetes.(1)

Les següesnts entrades al bloc seran el resum de la classes que l´extraordinari professor R. de Sivate va fer a l´irel.

ELS PROFETES.

1ª SETMANA. 8/9 DE GENER DE 2007.


Com no podia ésser d´una altra manera, el professor (després de fer les presentacions oportunes i indicar els aspectes pràctics fonamentals sobre el funcionament del curs) va inicar la lliço centrant l´assignatura, mostrant l´actualitat i la importància del fet profètic. En aquest sentit va indicar com ens referim a profetes ja siguin a persones o comunitats de religiosos, fet que palesa la diversitat de carismes en la comunitat cristiana.
Evidentment el professor va indicar que el curs es centraria en els profetes d´Israel de l´Antic Testament. Aquesta matització que el professor va voler deixar ben clara des del principi, ja indica que el moviment profètic a israel no va se el primer en existir sinó que ja existia moviments profètics a Egipte, Mesopotàmia, Assiria, etc... tenint en compte que per profeta s´entendrà aquell que en nom de la divinitat feia un judici sobre la situació, aconsellaven als governants i els hi donaven legitimitat.
En aquest moment de l´explicació el professor posa èmfasi en la originalitat del moviment a Israel que no és una altra que la seva pròpia història i al fet que el seu deu, el deu en el que creuen, està lligat a una història d´esclavatge i alliberament.
Més endavant el professor també posa damunt la taula el fet que el moviment profètic cristià no és un tot unitari i fixe en el temps sinó que va patir una forta evolució que comportà inevitables tensions internes. Aquest procés evolutiu el professor el marca en els tres passos següents:
a). Els primers profetes d´Israel eren força semblants a la resta de profetes i principalment el professor indica que la seva tasca era animar les guerres santes.
b). Un segon moment el marca l´aparició de grups de profetes que aconsellaven als reis a prendre decisions (el professor indica que s´anomen grups extàtics)
c). Un tercer moment de l´evolució el representa láparició dins d´aquests grups uns líders que posen resistència a ser profetes de grups (Elies, Eliseu) i comencen a actuar de forma independent, senten que ser profetes és fruit d´una crida de Déu i no com a membres d´un grup. Aquest fet el professor posa de manifest que comporta una tensió entre els anomenats profetes professionals (que cobraven) i els vocacionals.