San Manuel Bueno Martir (18)

Aquí es troba el sentiment tràgic de la vida que porta al protagonista a tenir desitjos suïcides, i que el porta a enganyar al poble, mantenint una vida lliurada als altres i amb una activitat frenètica, per tal que ell mateix no pensi en el tema però tampoc el poble. Si el poble pensa i s´enfronta cara a cara amb el problema, què li queda? Quin sentit té la seva vida? Ho podria soportar? La resposta d´Unamuno és clara. No ho podria soportar perquè la seva vida es trobaria mancada de sentit.

“¿Religión verdadera? Todas las religiones son verdaderas en cuanto hacen vivir espiritualmente a los pueblos que las profesan, en cuanto les consuelan de haber tenido que nacer para morir, y para cada pueblo la religión más verdadera es la suya, la que ha hecho. ¿Y la mía? La mía es consolarme en consolar a los demás, aunque el consuelo que les doy no sea el mío.”

En aquest sentit Don Manuel està convençut que és millor viure en la felicitat encara que aquesta es fonamenti en una il.lusió que la terrible veritat i l´estat de desprotecció en que quedaria el poble, els éssers humans fruit del seu desig d´immortalitat que no pot estar verificat per la raó (ni per la teologia ni per la filosofia ja que cap de les dues pot respondre a les preguntes per l´existència, la immortalitat i la fe). En aquest sentit la novel.la d´Unamuno posa de manifest com ell mateix no troba el consol en la filosofia (que tant havia llegit) ni el la direcció tradicional de la mateixa, és a dir, com a filosofia rigurosa, ni en la filosofia en el seu gir existencial que valora l´actitut davant les inquietuds vitals perquè no s´abandona a ella. Aquí es troba la constant presència del conflicte entre raó i fe (entesa com el desig d´immortalitat).

“Vimos que el objeto de la filosofia unamuniana es el hombre individual y concreto en cuanto a su deseo de ser immortal. Unamuno insiste una y otra vez en que el hambre de immortalidad es la esencia y base efectiva del conocer; y, por lo tanto, es el punto de partida de toda la filosofia. Y lo que tiñe toda la filosofia podría ser la renuncia desesperada de solucionarlo. De modo que, en Unamuno, el hombre concreto, y, sobretodo, la preocupación del hombre concreto, maraca toda la filosofia. Pero igualmente no esta anticipando que dentro de la filosofia no hay solución para ese anhelo de inmortalidad del hombre”