siracida (21)

5.2.-EL LLIBRE D´ISAÏES:

5.2.1.-Contingut:
En el llibre d´Isaïes es solen dividir tres parts: Is 1-39 o Proto-Isaïes, 40-55 o Deutero-Isaïes i, 50-66 o Trito-Isaïes

a).Proto-Isaïes. Hi ha un aparent desordre en el text degut, en part, a la complexitat de l´època que li va tocar viure. No obstant els experts troben un pla general en l´obra dividit en quatre grans parts.

a.1)- L´infortuni de Judà i Jerusalem: En aquesta primera part trobem oracles de desgràcies (fruit del pecat de Judà) i un nombre determinat de promeses i textos messiànics. Constitueix el centre “El Llibre d´Emmanuel” escrit en l´època de la guerra siroefrimit.
a.2)- L´infortuni dels pobles pagans: Abraça un conjunt de discursos anunciant el tràgic destí de Babilònia, Asur, Filistea, Moab, Damasc i Efraïm, Egipte, Babilònia (de nou), Duma, dels àrabs del desert i de Tir. Al final es troba l´apocalipsis d´Isaïes que compren un quadre del fi del món pagà i una oració per a que, finalment, Jahvé intervingui amb la seva resposta positiva. També apareix un càntic d´acció de gràcies.

a.3)- El triomf de Jerusalem i Judà: És la part més unitària. En ella es troben nombroses promeses i un cert nombre d´oracle de desgràcies dirigits a Judà.

a.4)- Apèndix històric: Aquí es troben principalment el relat dels fets de l´any 701 aC., amb l´important paper atribuït al profeta; aquest reat està pres quasi literalment de Re 18-20.

b). Deutero-Isaïes:Aquesta part ofereix un contingut optimista i es pot observar que el context històric ja no és el del segle VIII aC sinó l´època de Cir. Entre els temes que destaques d´aquesta part hi trobem d´unicitat de Jahvé, la creació del món, la presència divina, l´amor fidel de Jahvé cap al seu poble, la glòria de Jahvé, l´alliberament de l´opresió de Babilònia i la destrucció dels ídols.
En aquesta part és on trobem els cèlebres poemes del servent de Jahvé. La seva perspectiva és la d´un universalisme centralitzat, tots els pobles veuran l´obra de Jahvé a favor d´Israel.

c).-Trito-Isaïes: En aquesta part ja no es parla de Babilònia. La perspectiva dominant és la de la salvació que Jahvé otorgarà a la seva comunitat.

5.2.2.-L´autenticitat:

a).Proto-Isaïes: Únicament en la primera part es poden detectar discursos que es remunten a la predicació del profeta del segle VIII a C. En aquests capítols es troben referències als fets polítics dels anys 734-701 a C. així com analogies de vocabulari, estil i contingut amb els oracles d´altres profetes, en particular d´Amós i Miquees. No obstant, en aques capítol, no tot prové del profeta, encara que no tots els intèrprets estan d´acord en quin material no pertany a ell.

b). Deutero-Isaïes: Pocs autors defensen actualment que Isaïes és l´autor d´aquesta part. En aquesta part trobem un estil ampli, solemne, amb un vocabulari semblant al de Job i en el marc històric de Cir. La predicació del Deutero-Isaïes es sol situar a Babilònia cap a l´any 540 a C. poc abans de la presa de la ciutat per Cir. Tot això cada cop té més adeptes la interpretació de situar el text a Jerusalem i en la data tampoc hi ha acord. És molt possible que el text fos sotmès a diverses reelectures.

c). Trito-Isaïes: Alguns intèrprets veuen en aquesta part una continuació de la predicació del Deutero-Isaïes però en un nou context històric o, inclús, l´obra d´un dels seus deixebles, contemporani de la contrucció del segon temple. La majori d´intèrprets distingeixen en aquesta part un conjunt de discursos atribuibles a un profeta optimista, pròxim a Ageu i Zacaries, i altres textos que es remuntarien a l´època de Jeremies o a la de l´exili, de manera que el conjunt fou recollit i completat per un o diversos redactors posteriors.