Siracida (23)

5.2.4.-Teolgia:

a). Proto-Isaïes: S´exalta la revalorització de la santedat de Jahvé i de la crida a una fe confiada que s´encarni en les opcions de la vida política i social.
b). Deutero-Isaïes: Dona especial importància a la idea del monoteisme. Altres elements teològics són la creació del món i d´Israel i la presència divina. Especialment importància rep la figura del servent de Jahvé que rep la missió de reconduir el seu poble a Jahvé i de ser llum de les nacions, acceptant un patiment fins a la mort, carga el pecat d´Israel i obté la resurrecció.
c). Trito-Isaïes: El redactor sembla preocupat pel silenci de Jahvé que abandona als seus, els hi oculta el seu rostre i roman a distància. Aquest fet es deu a les culpes del poble que obstaculitzen la salvació, però a continuació s´afirma que Jahvé curarà al seu poble de les seves ferides i els hi portarà la pau. Això serà la glorificació de Sió, l´alliberament dels cautius i l´explosió d´una intensa alegria. Així es trencarà el silenci diví i Jahvé tornarà a trobar-se a la seva comunitat, renovant amb ella els llaços de l´aliança, romanent així com el deu fidel.

5.2.5.-El Text: Entre els manuscrits de Qumram es troben dos textos ( un complert i l´altre fragments i escrits al voltant de l´any 100 a C.) del llibre d´Isaïes. L´interès principal de la trobada consisteix en la confirmació de la conformitat del text masorètic amb el text original del que depèn. A més aquest descobriment és important per al coneixement de la història de la llengua hebrea, especialment pel que fa referència a la morfologia i la pronunciació.