siracida 24

6.2- PROFETA I PROFETISME.

La paraula profeta és una transcripció de la paraula grega prophetés, formada del verb phemi (dir, anunciar) i de la preposició pro (que aquí té el sentit local de “en presència de, davant de”). El profeta és una persona que anuncia davant d´altres persones alguna cosa de part de la divinitat. En la literatura grega, la paraula va prendre moltes vegades el sentit d´enunciar d´antuvi, però sense que aquest sigui el seu sentit primer. A la Bíblia greg, serveix per a traduir la paraula hebrea nabí, que sembla derivar-se d´una arrel semítica que significa cridar, essent així el nabí “el cridat”.
Per a comprendre millor en què consisteix la funció profètica, podem dir d´entrada que el profeta no és un endeví ni un astròleg, però tampoc és un visionari, no és la visió o el somni el que el caracteritza. El profeta és l´home de la paraula. Dir també que el profetisme, en primer lloc, no és un fenomen propi d´Israel. Feia ja segles que existia en el pobles veïns. Encara que a Israel es presenti a vegades amb bastants diferències, té unes sòlides arrels en el medi ambient. El profeta oficial del rei realitzava un paper important en l´entronització del nou rei: això és evident per a Salomó (1 Re 1m 28-41) i Isaïes va realitzà certament aquesta funció de profeta proclamador amb el rei Ezequies. Els vincles del profetisme amb les institucions arrelen els profetes en el passat, ja que la institució poques vegades es dirigeix de forma creativa cap al futur.
Però, més profundament encara, el profeta s´arrela en el passat per la tradició. El profeta és l´home que llegeix el passat en funció del present, que es refereix al passat per a veure més clar el moment en que es viu. L´acció del profeta, fruit de la paraula de Déu, està en continuïtat amb l´acció de Déu.
La lectura que fan els profetes del passat és molt diferent de la que fan els sacerdots. El sacerdot és l´home del ritual, de la repetició. La tradició li serveix per a justificar les idees rebudes, la pràctica habitual. És l´home de la llei, de la costum, l´encarregat de dir com s´ha de comportar en el present en funció d´una jurisprudència formada poc a poc en el passat; és el depositari i l´intèrpret d´una ciència que certament ve de Déu, però en una revelació passada transmesa pels canals humans de la tradició i la pràctica.
En contra del que es pensa normalment, el profeta és menys l´home del futur que del present, del dia d´avui. L´actualització de la paraula de Déu sembla ser una de les característiques essencials de la funció profètica. El profeta parla per als homes del seu temps; les promeses que fan o les crides a la conversió estan estretament unides als fets del seu temps.
El profeta és quell que, en nom de Déu, parla en el present en funció del passat. És l´home que sap llegir el present, que sota l´impuls de Déu comprèn el que succeeix realment i intenta donar la paraula de Déu que permeti al poble trobar la salvació.
La lectura del present, feta pels profetes també és diferent de la que fant els escribes i funcionaris. La raó és que el profeta té un horitzó més ampli que l´escriba. Parteix de les idees mestres de l´acció de Déu en el passat i pronuncia la seva paraula en funció d´una tradició, d´un passat i un futur a llarg termini el centre del qual està constituït per l´acció de Déu i les relacions del poble amb el seu Déu. L´escriba, pel contrari, es preocupa de l´instant present, de l´immediat; les seves referències no són ni tant àmplies ni tant profundes. Els seus interesos són pragmàtics i a curt termini: salvr la situació, escpar d´ella el millor possible.
Arrelat en el passat i lector del present, el profeta està girat al futur, precisament perquè llegeix el present en profunditat. Si pot dir un paraula eficaç per als homes del seu temps, és perquè veu la continuïtat de l´acció de Déu a la llum del passat i de la tradició i perquè creu que Déu és fidel: per tant, elfutur del poble és possible i Déu seguirà actuant en el seu favor.
Els profetes pretenen ajudar a la fe dels oients, per a que creguin en l´acció de Déu en un futur pròxim; d´aquesta forma confirmen l´autenticitat de la paraula del profeta. La paraula profètica sorgeix per iniciativa de Déu. És ell qui la provoca. És ell que crida. Per això és sempre gratuïta i inesperada.
Sense entrar en detalls indicar que en els llibres profètics podem trobar 4 grans gèneres literaris: els relats (Is 6; 8, 1-4. 16-20. entre altres), els oracles (Is 36, 4-21), les accions simbòliques (Is 8, 1-4; Is 20), i les paràboles (Is 28, 23-29).