moral social. Populorum Progressio (1)

INTRODUCCIÓ.
Vivim en un temps especialment complex, no sols per l´Esglèsia catòlica, sinó per tot el món en general en el que les desigualtats entre els pobles i els ciutadans es fan cada cop més grans fins al punt que semblen absolutament insalvables, on cada cop veiem en imatges i ho podem comprovar en xifres les conseqüències d´una model social, polític i econòmic absolutament salvatge que porta a milers de persones a morir de gana cada dia, on milions de persones no tenen accés a un sistema sanitari mínim o queden exclosos directament o indirectament del sistema educatiu
És en aquest temps on no es pot obviar el missatge de l´Esglèsia sinó, ans al contrari, ha de sorgir amb més força que mai en tant que és més necessari que mai. Tot i que molt sovint aquest missatge és tapat per un excessiu soroll de l´entorn o per la pròpia incapacitat de l´Esglèsia i tots els que en formem part per a transmetre´l, és imprescindible que aquest missatge sigui conegut per a després, i això segurament és el més important, poder-se portar a terme en la mesura que els éssers humans amb les seves limitacions i defectes en siguem capaços.
Dins d´aquesta moral social de l´Esglèsia ocupa un lloc predominant la Populorum Progressió, carta encíclica del Papa Pau VI anunciada el 26 de març de 1967 i redactada en un context on ja eren presents moltes de les desigualtats encara més presents avui en dia però, i aquest fet és molt destacable, on la presió, la informació i la sensibilització social era encara incipient.
Com es veurà al llarg del treball també destacable com aquest document (encíclica) amplia, profunditza i, per tant, continua de forma coherent la línia iniciada per Joan XXIII amb l´encíclica Mater et Magistra (1961) i sobre tot amb Pacem in Terris (1963) on ja estava plantejat el problema dels pobles pobres i els pobres dels pobles, ambdós necessitats d´ajuda. Tot aquest material sobre moral social es desenvoluparà en la pastoral de l´Esglèsia amb el nom “d´opció preferencial”. Aquesta línia de pensament continuarà amb l´encíclica Sollicitudo Rei Socialis, escrita com una actualització de la Populorum Progressio.
També cal tenir present, com espero demostrar al llarg del treball, que tots aquests documents, i la Populorum Progressio en particular, és un toc d´atenció a les corrents antropològiques que desenvoquen en una concepció radicalment relativista i individualista que fa exloure la dimensió ètica de l´organització de la convivència social i que fa necessari l´advertència en el sentit en que el progrés no ha de ser alié a la dimensió moral i religiosa de l´existència humana (també en el pla social) i que l´oblit o el no voler veure aquesta realitat genera gravíssims mals a la vida humana. Entre aquests mals es troba la guerra, fet contrari al missatge de pau que pregona l´Esglèsia i que en aquesta encíclica vindrà (si es porten a terme les mesures que en l´encíclica es proclamen) caracteritzada per un progrés solidari, just i fraternal, aspecte que és especialment i signficativament novedos en aquesta encíclica de Pau VI, i és que és en aquesta encíclica on s´enfatitza per primera vegada que la qüestió social afecta a tots els éssers humans i la seva unió entre sí amb la valoració moral que aquest fet comporta.