Alguns temes de les cartes apostòliques (2)

1 CORINTIS 15, 1-5.


Pau dedica el capítol 15 al tema de la resurrecció. Alguns especialistes afirmen que és un tractat sobre aquest tema, altres que és una carta escrita a part; però, sobre tot s´ha de destacar que el col.loca en el quadre de l´assamblea litúrgica, en el dia després del dissabte en que es celebrava el Senyor resucitat.
El contingut d´aquest capítol comença reafirmant la resurrecció de Crist. Pau la situa en una tradició, els momemts més importants de la qual va destacant: ell mateix la va rebre (v.1 “Us recordo, germans, l´evangeli que us vaig anunciar i que vosaltres acollireu. Fins ara us heu mantingut ferms”), després l´anuncià (v.1-2 “…,i per ell obteniu la salvació, si el reteniu tal com us el vaig anunciar; altrament us hauríeu convertit inútilment a la fe”) i la va transmetre (v.3 “Primer de tot un vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut”); ara la recorda (v.1) per a que els corintis l´acceptin (v.1) i creguin (v.2).
Com podem observar en aquest fragment Pau mostra com el que dirà a continuació es fruit de la seva iniciativa i no de cap qüestió que se l´hagi plantejat com molt sovint succeeix en les Cartes de Pau i, inclús, en aquesta mateixa Carta als Corintis. Per tant la finalitat de la carta sembla ser recordar quelcom que ja ha estat anunciat per Pau segurament perquè Pau té la consciència que alguns d´ells han oblidat aquest missatge que és un dels més fonamentals de tota la seva existència cristiana.
Pau afirma que qui rep l´Evangeli es salvarà, ja que això és justament el que ofereix la bona nova: la salvació, l´alliberament. Aquesta salvació actua ja ara, en el present, i dona al creient una sòlida posició.
De 3b a 5 Pau enumera quatre fets salvífics de Crist: que va morir, que fou sepultat, que va resucitar i que es va aparèixer. Això respon be al nucli de la confessió de fe catòlica. En aquesta fòrmula segons E. Walter en el llibre “Primera Carta als Corintis” trobem tota la teologia de la primitiva esglèsia sobre la mort de Crist.
Walter comentant v.3b afirma:

“Según esta teología la razón única de la muerte del Señor han sido nuestros pecados. (…). Por otra parte, acaso debe entenderse tambien en este sentido la forma activa murió. En todo caso, el significado salvífico de la muerte de Criso está expresado en el “por” ”.

En aquest sentit l´escàndol que representa la mort del Senyor queda salvada en tant que estava previst i anunciat per Déu, així com també havia d´estar-ho que la causa eren els nostres pecats (concretament ho està anunciat en Is 53.
A continuació Pau continua amb la tradició ja present en els quatre evangelis de resaltar la sepultura de Jesús i que Walter interpreta en el sentit que la sepultura reforça la idea de la separació definitiva i, per tant, resalta també el fenomen de la tomba buida. La sepultura representaria la realitat de la mort de Crist i el presupòsit de la seva resurrecció en la que intervé el poder de Déu incomparable amb qualsevol altre poder humà.
Pau també fa referència al fet que la resurrecció es produeix el tercer dia (és l´únic lloc en que Pau fa referència a aquesta expressió) com un altre element clau del nostre credo apostòlic. Segons Walter s´utilitza aquesta fòrmula temporal tan concreta perquè:
“es volia fixar, datar i ressaltar així, en la historicitat del món i del temps, el caràcter d´aconteixement succeït en els fets mencionats”.
Pau en v.5 dona els noms d´altres testimonis de la resurrecció, alguns dels quals vivien encara i podien confirmar la realitat dels fets. Walter posa de manifest com era d´important que aquestes aparicions no es fessin davant un home aïllat sinó que siguin molts els que vegin al Senyor. A més a més, també cal tenir present que, tot i que Pau i els apòstols no han vist en directe la ressurrecció de Jesucrist, sí és cert que han tingut l´experiència que Jesús és viu després de la mort, fent-se així Jesucrist present en tota la seva glòria e la vida d´aquests homes i com a tal s´ha convertit en objecte de predicació i de fe.
D´aquest punt (v.5) que recorda a Lc 24-34, també cal destacar el nom de Cefes. Segons Walter, anomenar Cefes a Simon és indici que en la primitiva esglèsia es coneixia i s´accentuava la missió de fonament que, amb aquest nom, assignà Jesus a l´apòstol Pere.
Així l´argumentació de Pau assenyala que els cristians resucitarem un dia perquè Crist ja ha resucitat; indicant així un vincle de comunitat entre el destí de Crist mort i ressucitat i el destí final dels creients en Crist. Aixi en aquestes breu línies Pau, partint de la resurrecció de Crist, afirma la nostra ressurrecció.