fe i ciencia (6)

4). Es pot superar el conflicte entre la ciència i la teologia? Després de la realització del treball crec que podem concloure que l´àmbit religiós i l´àmbit científic tot i ésser diferents, tenen importants punts en contacte i on l´avenç en un dels àmbits de cap de les maneres (especialment en l´aspecte de desenvolupament científic) és una amenaça per l´altra visió ni impliquen un atac a la religió, sinó que al ser ambdues disciplines complementàries, el desenvolupament d´una fa també créixer a l´altra. Una complementarietat que respecti l´àmbit de cadascuna i eviti, com hem vist anteriorment, absolutitzacions per part d´una d´elles, ja que cada una d´elles és una visió completa i acabada de la realitat. El treball, a partir de les aportacions d´importants teòlegs i de propi Bisbe de Roma crec que demostren que seria un error continuar en la idea de l´enfrontament i cal anar per la via de l´enriquiment mutuu, per la seva interconnexió que serveixi d´una manera positiva a totes dues activitats intel.lectuals.

fe i ciencia (5)

3). Són aplicables els mètodes de la ciència a l´àmbit de la teologia? El primer que cal precisar és quin tipus de ciència és la teologia i, a partir d´aquí, analitzar si la teologia segueix la metodologia utilitzada per aquest tipus de ciències. Degut a la complexitat de la teologia, així com dels seus objectes d´estudi, la teologia és difícil encaixar-la únicament dins un tipus de ciència. Des del meu punt de vista la teologia manté les característiques de les ciències formals en alguns aspectes. I pel que fa referència a aquests aspectes els trets de consistència, independència dels axiomes, la formalització del sistema axiomàtic i la diferència dels axiomes de les seves regles, així com el fet de ser un sistema complert i coherent; es compleixen perfectament. Ara bé, la teologia no és una ciència estrictament formal ja que també utilitza a l´hora d´interpretar els textos bíblics, i, especialment, el metode hermenèutic tant present en l´anàlisis exagètic dels textos i en l´anàlisis sociològic d´alguns dels seus plantejaments. Per tant, podem concloure que la teologia segueix sempre les condicions d´una metodologia científica com qualsevol altra ciència. Al llarg del present treball he explicat els procediments bàsics de la ciència. És hora, ara, de veure si la teologia segueix aquests procediments. Una de les característiques fonamentals de la teologia és l´intent de definir els termes claus de la seva investigació. En aquest sentit, doncs, és clar que la teologia utilitza tant la definició nominal com la real. A més a més les definicions teològiques persegueixen clarament les característiques bàsiques de la definició científica i que hem vist al llarg del present treball. Però a més a més la teologia segueix perfectament els paràmetres de la divisió i demostració anteriorment explicats.

fe i ciencia (4)

2).Quina és la principal diferència entre ciència i teologia? La característica propia de la teologia ( a més del seu objecte d´estudi) és el paper que té la revelació. El present treball no ha estat el lloc per analitzar el fenomen de la revelació però sí per a indicar que la revelació de Déu és el gran factor diferenciador de la teologia de la resta de ciències. Una revelació que fa que la fe tingui un paper fonamental i que alguns aspectes dels plantejaments teològics tinguin el valor d´axioma inqüestionable i, segurament, indemostrable a l´estil de les ciències fàctiques. Ara bé, ja hem vist que la presència d´axiomes és un fet normal en totes les ciències, així com el fet de no poder demostrar tots els plantejaments, teories o explicacions. Una altra característica és l´experimentació. En el cas de la teologia, els teòlegs es troben davant el fet que algunes de les creences es fonamenten en experiències personals, íntimes, subjectives i no universalitzables ni repetibles. Aquest últim fet diferencia la teologia de les ciències fàctiques que he analitzat al llarg del present treball però seria molt agosarat negar la validesa de la ciència solament pel fet de no poder universalitzar i objectivar aquestes experiències.. En aquest sentit la religió sí que no pot ser considerada una ciència però sí una experiència que ens aproxima al saber, a la veritat

fe i ciencia (3)

1). Què entenem per ciència? Durant el present treball he pretès demostrar que el concepte de ciència amaga una clara ambigüitat o, potser millor, subjectivitat. A les classes teòriques ja vàrem veure diferents definicions de ciència, totes amb matisos diferents i amb elements, algunes d´elles, inclús, contraposats. Per ciència el present treball ha entès aquell coneixement dels principis i causes de les coses obtingut mitjançant el raonament. Pot així tractar-se de ciència empírica (quan es tracta dels fets de l´experiència, als que s´aplica unes normes d´observació i experimentació de fiabilitat contrastada) o de ciència formal (quan s´ocupa de la construcció i de l´anàlisis de càlculs molt generals que, a la vegada, poden servir d´instrument a les ciències empíriques. La ciència empírica tracta sobre aspectes de la realitat física o social. Tota teoria científica comença amb un problema i per a resoldre aquest problema es proposa una teoria comprovable o falsejable, com a intent de solució i per a valorar aquesta teoria (hipòtesis o conjetura) portem a terme contrastacions crítiques. La majoria de les vegades la teoria és refutada o falsejada pels fets, donant lloc així a nous problemes i noves teories que hauran d´explicar tot el que la teoria anterior ja explicava i que ha servit per a refutar-la. La història de la ciència no és, així, un procés acumulatiu, però sí racional. Les teories científiques mitjançant les lleis que contenen, ens permeten explicar els fenòmens coneguts i fer prediccions i aplicacions pràctiques d´aquests coneixements. Les teories científiques inclouen tot un sistema de lleis, però, a més a més, tenen elements que els són propis. Les teories poden incloure afirmacions sobre la constitució interna dels objectes o dels processos que determinen què pretenen explicar. La construcció de teories cada cop més àmplies que expliquen els fets i permeten prediccions precises ha portat a la ciència a convertir-se en el component fonamental de la cultura contemporània.

filosofia i ciencia

FILOSOFIA. 1R BATXILLERAT QÚESTIONS SOBRE EL TEMA 1 1. Explica les diferències entre l´actitud filosòfica, científica i creient. 2. Comenta la frase: “el naixament de la filosofia va comportar que l´home esdevingués major d´edat 3. Comenta la frase: “filosofar és més o menys comportar-se davant la realitat com si no hi hagués res d´obvi” 4. Quines són les diferències principals entre el mite i la pregunta filosòfica? 5. Comenta la frase: “El tipus de filosofia que s´eligeix depèn del tipus d´home que un és”. 6. Per què la filosofia no és simplement un qüestionari, fer una llista de preguntes? 7. Què vol dir que la filosofia és una activitat teòrica, reflexiva, racional i crítica? Posa exemples de preguntes filosòfiques que il.lustren cadascuna d´aquestes qualitats. 8. Per què la filosofia és una activitat radical? Posa exemples. 9. Comenta la frase: “La filosofia és inútil per a la vida, perquè la vida és acció i no pensament” 10. La vertadera filosofia és tornar a aprendre a veure el món. 11. Busca un punt de contacte entre filosofia i ciència. Un exemple de contacte entre filosofia i religió. Un exemple de contacte entre filosofia i art. Un punt de contacte entre filosofia i literatura. 12. Enumera cinc problemes que puguin ser considerats filosòfics. 13. Creus que la filosofia és una ciència, o filosofia i ciència són dues coses diferents. Sigui quina sigui la teva resposta, en què et bases? 14. Explica sincerament si la filosofia serveix per alguna cosa. Explica raonadament el perquè de la teva resposata. 15. Comenta la frase: “No m´interessen els problemes filosòfics ja que són poc útils per a la vida quotidiana i, probablement no es poden resoldre de forma segura” 16. Posa un exemple de problemes filosòfics relacionats amb cadascuna de les branques de la filosofia.

fe i ciencia (2)

TESI 10 L´ACCIÓ DE DÉU EN EL MÓN L´acció de Déu en el món ens interpel.la en dos àmbits: el de la pregària i el dels miràcles. Actualment es disposa de diversos arguments a favor de la pregària i la realització dels miracles i diversos qüestionaments respecte la realitat profunda de les lleis físiques com de la pregària però tenint clar que les reflexions que es fan no donen cap resposta nítida i definitiva a aquestes qüestions. La pregària és una dels usos emprats pel creient, ja que s´adreça des de la nostra màxima intimitat a Déu. Poques vegades, però, arribem a aquest extrem; molt sovint practiquem la pregària com un llenguatge convencional, prioritzant el jo més quotidià i dirigint-se a un Déu que sembla proper, i és bo que ho fem així, perquè pot suposar, en moltes circunstàncies, un gran consol. La pregària ens duu a dues realitats extremes: la consciència del jo i la consciència d´estar en presència de Déu. La pregària ens ajuda a aprofundir en qui som i a ser més sensibles als indicis de la presència de Déu. La ciència reconeix com a fets científics aquells que són repetibles i comprovables. Els fets excepcionals i no repetibles per cap experimentador (com serien els miracles), no formen part de la ciència ni invaliden cap teoria. La versemblança de les possibilitats d´acció de Déu en el món depèn de l´època. Els miracles, moltes vegades, serveixen per a donar llum sobre el misteri de Déu. Josep Estruch Bascompte Josep Serra i Sales.

fe i ciencia (1)

EL DETERMINISME Ningú no nega que alguns dels nostres actes ens sentim i creiem lliures. El problema consisteix a examinar si només “ens sembla” ser lliures o si, a més, “ho som” efectivament. Els deterministes sostenen allò primer, és a dir, que la nostra “experiència” de llibertat es redueix a ser una ingènua “il.lusió” de llibertat. Aquestes afirmacions les veiem actualment en l´anomenada “l´era de la neurociència i el final de la llibertat”. Ens situa davant el dilema fonamental: l´avenç de la neurociència ha qüestionat severament la concepció de la llibertat humana absoluta, tal com era considerada en la reflexió filosòfica i teològica tradicional. A pesar d´aquests posicionaments afirmem que hi ha arguments seriosos a favor de la llibertat humana introduïnt el concepte de trascendència com a condició de possibilitat, amb arguments metafísics i teològics, a partir d´un mètode científic, un subsegüent filosòfic i un de final pròpiament teològic. Això es pot concretar en quatre arguments: L´experiència de la nostra consciència de sentir-nos autors i amos de certs actes; si no existís la llibertat no tindria raó de ser el consells, les exhortacions, els preceptes, les prohibicions, les recompenses i els càstigs; la constatació que podem anar en contra dels nostres propis instints; i l´exploració de noves formes de vida i la capacitat creativa que constitueixen un tret típic de la llibertat humana.