REPTES DE LA FE PER A LA SOCIETAT ACTUAL
-El repte que tenim els cristians és convertir la fe en vida, fer-la vida. Això no vol dir altra cosa que hem de viure el dia a dia d´acord amb aquesta fe, convertir la fe en exemple de vida, d´acció i de reflexió. Per portar a terme aquest repte és imprescindible tenir clar el paper que ha de jugar la fe a la nostra vida. Mantenir la fe com a eix central de la nostra vida, fet que implica que sigui Jesús el nostre mestre i model principal. Tot i que aquest fet pot semblar fàcil, la realitat és tot el contrari. Són molts els perills i les dificultats que tenim els creients per a mantenir aquest ideal. Ara bé, aquests perills es poden convertir en reptes i en motius de creixement personal amb l´ajuda de la fe com a força interior. Entre els principals perills que tenim en podem destacar:
1.El consumisme i el materialisme.
2.Els diners com el nou ídol, el nou déu de la nostra societat.
3.El relativisme i la manca de valors forts de referència.
4.L´individualisme i l´egoisme.
5.Un hedonisme malinterpretat i molt sovint poc coherent amb un amor racional a la vida.
Enfront aquests perills la fe ens pot proporcionar:
1.Un vida que valori més l´espiritualitat que el pur consumisme. Adonar-se que el plaer material i físic no ens pot portar de cap manera a la plenitut personal i, per tant, a la felicitat.
2.Seguretat, fidelitat, lleialtat i coherència amb els valors fonamentals del missatge cristià que Jesús ens va comunicar i coherent amb els drets fonamentals dels drets humans. En una societat global, diversa i multicultural com la que ens trobem no tot val i en aquest plantejament una fe autèntica, sincera i segura és clau.
3.Una vida que pensi menys en el quan tenim i més en el què tenim i amb qui ho podem compartir.
4.Acceptar el do de la gratuïtat de la vida i coherent amb aquest fet no sols fer una valoració sincera i profunda de la vida sinó també fer de la nostra vida una vida dedicada també als altres i que valori més intensament les actituts i qualitats.
5.Una fe de la que estem reflexionant hauria també de comprometre´ns amb tota la comunitat i, per tant, la implicació més intensa del laicat en la vida de l´esglèsia i també, com no podia ser d´una altra manera en la vida de la comunicat política donant el seu temps lliure al benefici global ja sigui mitjançant les ONG o els sindicats, partits polítics o tot tipus d´associacions.
6.La fe ens ha portar a una actitud que cerqui la reflexió i el coneixement profund del missatge. La fe no ha de ser la fe del carboner, una fe cega sinó una fe ben formada, reflexiva, educada, racional i lluny d´una actitut irreflexiva, passiva més propera a l´actitud màgica i mitològica. En aquesta tasca els cursos de formació, les conferències, els col.legis, els centres juvenils, tots els diversos grups de catequesis, de revisió de vida i inclús les parròquies i els propis centres universitaris han de desenvolupar un paper fonamental.
7.La fe ens ha de proporcionar la il.lusió i l´al.legria de viure d´acord amb el missatge cristià del catolicisme; una alegria i una il.lusió que hem de poder transmetre a tots els altres.
8.La fe ens ha d´ajudar a superar les dificultats que el dia a dia ens pugui comportar ja sigui a nivell individual, familiar i/o social. Això no vol dir que ha de ser un refugi sinó la força interior necessària que ens ajuda a créixer.
divendres, 27 de gener del 2012
La liturgia com a festa (5)
Per tant, a la Missa es mostren els matisos de sacrifici (inmolació, mort, oferiment) i Ressurrecció (festa, alegria). Són matisos; a vegades es destaca més un aspecte, a vegades altre, a vegades hi ha un equilibri. Però de totes maneres cal tenir en compte que es tracta d´una festa sagrada, i per tant no és com una gesta d´aniversari, sinó que és una festa en la que el protagonista és Déu, per la Creació i perquè envià al seu Fill Únic per a salvar-nos, i la manera d´entrar en unió amb Ell és a través dels misteris, és una manera sacramental. Per tant, hi haurà festa i alegria, però mesurada, continguda o sublimada per l´esperit; no hi haurà festa en la que es produeixi una èxtasi dels sentit el que no treu que fem festa també amb la nostra sensibilitat.
La liturgia com a festa (4)
-Després de tota festa, la vida continua. De la mateixa manera que després de la celebració d´un aniversari hem de continuar amb la vida normal, els celebrants de l´Eucaristia hem de tenir present que la vida continua i que allò que hem sentit en la festa hem de portar-ho a terme en la vida del dia a dia. No val que allò que hem dit, promès i afirmat durant la celebració de l´Eucaristia ho oblidem tot just al sortir de l´església.
-La festa demostra que la vida pot tenir més sentit que el de la pura competitivitat. La celebració d´un aniversari és un moment en que es premien valors com els de comunió. Solidaritat, gratuïtat, dedicació de temps lliure, esperança en la vida futura.
-Tota festa implica una experiència interior que ens pot regenerar. Una festa d´aniversari no sols és festa i xerinola sinó que molt sovint implica una revisió de vida, del futur, del present i de projecció de futur. Això mateix succeeix amb l´Eucaristia en tant que ens entronca amb el passat en tant que fa present un temps salvífic passat, ens entronca amb el present en tant que mostra les necessitats de la comunitat que la celebra així com ens entronca amb totes les accions i obres de la vida humana amb la missa; i també ens entronca amb el futur, amb un futur escatològic. L´Eucaristia ens ha de fer tenir una mirada trascendental de fe que és l´especificitat de la festa cristiana celebrada en l´Eucaristia. És en la liturgia on hem de trobar la força per a ser sants i ajudar a Jesús (a través de l´Eucaristia) a salvar als éssers humans i transformar els nostres cors.
-La festa demostra que la vida pot tenir més sentit que el de la pura competitivitat. La celebració d´un aniversari és un moment en que es premien valors com els de comunió. Solidaritat, gratuïtat, dedicació de temps lliure, esperança en la vida futura.
-Tota festa implica una experiència interior que ens pot regenerar. Una festa d´aniversari no sols és festa i xerinola sinó que molt sovint implica una revisió de vida, del futur, del present i de projecció de futur. Això mateix succeeix amb l´Eucaristia en tant que ens entronca amb el passat en tant que fa present un temps salvífic passat, ens entronca amb el present en tant que mostra les necessitats de la comunitat que la celebra així com ens entronca amb totes les accions i obres de la vida humana amb la missa; i també ens entronca amb el futur, amb un futur escatològic. L´Eucaristia ens ha de fer tenir una mirada trascendental de fe que és l´especificitat de la festa cristiana celebrada en l´Eucaristia. És en la liturgia on hem de trobar la força per a ser sants i ajudar a Jesús (a través de l´Eucaristia) a salvar als éssers humans i transformar els nostres cors.
La litúrgia com a festa (3)
Tota festa implica un trencament amb la vida corrent. La celebració d´un aniversari no és, ni pot ser, un simple dinar o sopar. Igualment la celebració de l´Eucaristia ha de ser un acte que ha de ser un trencament, deixant els problemes, les rivalitats a fora de l´església i entrar amb el cor, el cap i l´esperit amb la plena dedicació a l´acte que es va a celebrar.Tota festa, i en el cas de l´Eucaristia especialment, implica alliberar-se del temps i l´espai, és a dir, de la realitat inmediata.
-Tota festa implica té un llenguatge simbòlic i uns ritus que els membres de la festa coneixen. Així mateix tota festa té unes regles no escrites. Les festes tenen sempre un motiu i un contingut, no és un ritual buit, quelcom sense contingut ni sentit. Tot el contrari, és un acte vital, una manera d´estar en el món. La bufada d´espelmes, el pastel, el lliurement de regals són signes i símbols. L´Eucaristia també es troba plena de signes i símbols i és imprescindible que tots els assistents a l´Eucaristia haurien de conèixer i reproduir-los no automàticament i autòmatament.
-Cap festa ha d´implicar manipulació. Un aniversari no ha d´ésser el lloc d´un xantatge emocional ni d´engany. De la mateixa manere el prebere no ha de manipular emocionalment o intel.lectualment a assistents a l´Eucaristia. No és el lloc de fer arengues polítiques
-Tota festa té moments d´eufòria, d´exaltació combinats amb moments de meditació i reflexió. Igual que en la festa d´aniversari hi ha moments àlgids d´eufòria col.lectiva i altres moments en que tots reflexionem sobre la nostra vida, el nostre passat, present o futur. De la mateixa manera tota Eucaristia ha de combinar moments que porten els celebrants a la reflexió, a una mirada a l´interior de nosaltres mateixos i també moments d´alegria i d´eufòria i d´exaltació de la nostra fe.
-Tota festa implica té un llenguatge simbòlic i uns ritus que els membres de la festa coneixen. Així mateix tota festa té unes regles no escrites. Les festes tenen sempre un motiu i un contingut, no és un ritual buit, quelcom sense contingut ni sentit. Tot el contrari, és un acte vital, una manera d´estar en el món. La bufada d´espelmes, el pastel, el lliurement de regals són signes i símbols. L´Eucaristia també es troba plena de signes i símbols i és imprescindible que tots els assistents a l´Eucaristia haurien de conèixer i reproduir-los no automàticament i autòmatament.
-Cap festa ha d´implicar manipulació. Un aniversari no ha d´ésser el lloc d´un xantatge emocional ni d´engany. De la mateixa manere el prebere no ha de manipular emocionalment o intel.lectualment a assistents a l´Eucaristia. No és el lloc de fer arengues polítiques
-Tota festa té moments d´eufòria, d´exaltació combinats amb moments de meditació i reflexió. Igual que en la festa d´aniversari hi ha moments àlgids d´eufòria col.lectiva i altres moments en que tots reflexionem sobre la nostra vida, el nostre passat, present o futur. De la mateixa manera tota Eucaristia ha de combinar moments que porten els celebrants a la reflexió, a una mirada a l´interior de nosaltres mateixos i també moments d´alegria i d´eufòria i d´exaltació de la nostra fe.
La litúrgia com a festa (2)
Així,doncs:
-Tota festa ha de tenir una preparació prèvia,tant a nivell exterior com interior. A l´igual que en l´aniversari d´una persona no tot s´improvitza, la celebració de la litúrgia també ha de tenir una preparació tant material com espiritual. Però també destacar la preparació personal de la persona que assistirà a l´Eucaristia. Així no és d´estranyar que la gent es vesteixi d´una manera especial per assistir-hi igual que ens vestim especialment per assistir a missa. També cal preparació pels moments claus de la celebració, fet que s´aconsegueix mitjançant el silenci, la pregària, la comunió o l´acte penitencial.
-Tota festa és un acte d´amor. Tota festa d´aniversari és un acte d´amor envers la persona que celebra els anys. Igualment tota missa en tant que memorial és també una prova d´amor
-Tota festa necessita una convocatòria. L´Eucaristia també necessita una convocatòria. El so de la campana, els avisos al taulell exterior de l´església i els que dóna el propi sacerdot en són els exemples principals. També seria important que, a l´igual que en una festa d´aniversari sempre ens acull algú que ens rep i ens dóna la benvinguda, també en l´Eucaristia (com es fan en alguns llocs) seria bo que algú rebés a la comunitat en l´Eucaristia ja sigui el responsable o bé una persona dedicada a aquesta responsabilitat.
-El lloc de la festa és fonamental. En aquest sentit, igual que es prepara la casa on es fa la festa, és imprescindible preparar l´església, hermita, Catedral, etc… on es farà l´acte litúrgic. Cal dir, doncs, que és imprescindible que algú prepari acuradament el lloc fent el servei de la comunitat.
-Sempre és necessari la presència d´algú que aglutini a tot el grup.
-Sempre és necessari valorar les festes. Igual que en una festa d´aniversari és important que tots els assistents valorin l´acte com a quelcom important per a ells i per l´anfitrió, és imprescindible que tots els celebrants de l´Eucaristia siguin conscients de la importància de l´acte que es celebrarà. -En tota festa és necessaria la participació personal de tots els individus. Els cristians hem de ser conscients que no podem viure sense la festa de l´Eucaristia, el mateix que l´Eucaristia no pot tenir lloc sense la comunitat. Aquest és el lloc privilegiat per a trobar-nos com a germans, per a celebrar en un ambient festiu la nostra fe.
-Tota festa comporta creativitat i llibertat. Ara bé igual que en l´aniversari no tot val, tampoc tot val en la festa de l´Eucaristia. Tampoc podem caure en convertir l´Eucaristia en un espectacle sagrat, un culte únicament exterior. Això succeïria si sols ens preocupem de l´extern, és a dir, d´arreglar les flors, l´ubicació de la gent, etc… oblidant que és una obra de Crist.
-Tota festa implica un sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat. En tota festa s´ha d´experimentar el sentiment de comunitat. Aquest sentiment ha de ser clau en la comunitat cristiana quan s´agrupa per a la celebració litúrgica. La litúrgia, en tant que obra de Crist i de l´Església, és un signe visible de la comunió entre Déu i els homes. Per això la vida litúrgica implica una participació conscient i activa de tots els que ens reunim per a viure en comunitat, crear i evangelitzar.
-Cap festa pot tenir èxit si es fa per obligació, per llei. Hi ha d´haver, per tant, un sentiment de gratuïtat. En cap cas hem d´assistir a missa com un acte obligatori, pel simple fet que és un acte de precepte sinó que hi hem d´assistir amb l´esperit de joia, d´esperança i de felicitat. L´Eucaristia no pot ser el cumpliment legal d´uns rituals
-La manera de fer una festa expressa les idees, valors de cada moment històric. De la mateixa manera que la manera de celebrar els aniversaris han anat variant al llarg del temps, la celebració de l´Eucaristia també ha patit canvis importants, i en seguirà patint, des de la posició del prebere, a l´idioma utilitzat, alguns símbols, la introducció de música (especialment present en alguns països), etc… Aquests canvis mostren la vitalitat de l´Eucaristia i la seva encarnació en la història.
-Una real comunicació entre tots els participants de la festa. En una festa no té sentit que algun dels convidats quedi arraconat, en la celebració de l´Eucaristia s´ha de produir una total comunió d´esperit i de participació entre tots els participants. En aquest sentit és molt important la comunicació que s´estableix entre el prebere i la comunitat assitent a l´Eucaristia, ja que aquesta no és tracta d´un culte privat, no es tracta d´una vida espiritual individual en la que cadascú busca la realització dels seus gustos i fins i tot procura realitzar-los en privat.
-Cercar l´acord entre els membres que organitzen la festa. En un aniversari els membres organitzadors es posen d´acord en com fer-ho, quines cançons cal posar, etc…. En aquest sentit el prebere seria bo que escoltés als diversos grups perquè l´ajudin en la selecció dels cants, en els temes de l´homilia, en els missatges que cal donar al final de la missa, etc…
-Tota festa ha de tenir una preparació prèvia,tant a nivell exterior com interior. A l´igual que en l´aniversari d´una persona no tot s´improvitza, la celebració de la litúrgia també ha de tenir una preparació tant material com espiritual. Però també destacar la preparació personal de la persona que assistirà a l´Eucaristia. Així no és d´estranyar que la gent es vesteixi d´una manera especial per assistir-hi igual que ens vestim especialment per assistir a missa. També cal preparació pels moments claus de la celebració, fet que s´aconsegueix mitjançant el silenci, la pregària, la comunió o l´acte penitencial.
-Tota festa és un acte d´amor. Tota festa d´aniversari és un acte d´amor envers la persona que celebra els anys. Igualment tota missa en tant que memorial és també una prova d´amor
-Tota festa necessita una convocatòria. L´Eucaristia també necessita una convocatòria. El so de la campana, els avisos al taulell exterior de l´església i els que dóna el propi sacerdot en són els exemples principals. També seria important que, a l´igual que en una festa d´aniversari sempre ens acull algú que ens rep i ens dóna la benvinguda, també en l´Eucaristia (com es fan en alguns llocs) seria bo que algú rebés a la comunitat en l´Eucaristia ja sigui el responsable o bé una persona dedicada a aquesta responsabilitat.
-El lloc de la festa és fonamental. En aquest sentit, igual que es prepara la casa on es fa la festa, és imprescindible preparar l´església, hermita, Catedral, etc… on es farà l´acte litúrgic. Cal dir, doncs, que és imprescindible que algú prepari acuradament el lloc fent el servei de la comunitat.
-Sempre és necessari la presència d´algú que aglutini a tot el grup.
-Sempre és necessari valorar les festes. Igual que en una festa d´aniversari és important que tots els assistents valorin l´acte com a quelcom important per a ells i per l´anfitrió, és imprescindible que tots els celebrants de l´Eucaristia siguin conscients de la importància de l´acte que es celebrarà. -En tota festa és necessaria la participació personal de tots els individus. Els cristians hem de ser conscients que no podem viure sense la festa de l´Eucaristia, el mateix que l´Eucaristia no pot tenir lloc sense la comunitat. Aquest és el lloc privilegiat per a trobar-nos com a germans, per a celebrar en un ambient festiu la nostra fe.
-Tota festa comporta creativitat i llibertat. Ara bé igual que en l´aniversari no tot val, tampoc tot val en la festa de l´Eucaristia. Tampoc podem caure en convertir l´Eucaristia en un espectacle sagrat, un culte únicament exterior. Això succeïria si sols ens preocupem de l´extern, és a dir, d´arreglar les flors, l´ubicació de la gent, etc… oblidant que és una obra de Crist.
-Tota festa implica un sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat. En tota festa s´ha d´experimentar el sentiment de comunitat. Aquest sentiment ha de ser clau en la comunitat cristiana quan s´agrupa per a la celebració litúrgica. La litúrgia, en tant que obra de Crist i de l´Església, és un signe visible de la comunió entre Déu i els homes. Per això la vida litúrgica implica una participació conscient i activa de tots els que ens reunim per a viure en comunitat, crear i evangelitzar.
-Cap festa pot tenir èxit si es fa per obligació, per llei. Hi ha d´haver, per tant, un sentiment de gratuïtat. En cap cas hem d´assistir a missa com un acte obligatori, pel simple fet que és un acte de precepte sinó que hi hem d´assistir amb l´esperit de joia, d´esperança i de felicitat. L´Eucaristia no pot ser el cumpliment legal d´uns rituals
-La manera de fer una festa expressa les idees, valors de cada moment històric. De la mateixa manera que la manera de celebrar els aniversaris han anat variant al llarg del temps, la celebració de l´Eucaristia també ha patit canvis importants, i en seguirà patint, des de la posició del prebere, a l´idioma utilitzat, alguns símbols, la introducció de música (especialment present en alguns països), etc… Aquests canvis mostren la vitalitat de l´Eucaristia i la seva encarnació en la història.
-Una real comunicació entre tots els participants de la festa. En una festa no té sentit que algun dels convidats quedi arraconat, en la celebració de l´Eucaristia s´ha de produir una total comunió d´esperit i de participació entre tots els participants. En aquest sentit és molt important la comunicació que s´estableix entre el prebere i la comunitat assitent a l´Eucaristia, ja que aquesta no és tracta d´un culte privat, no es tracta d´una vida espiritual individual en la que cadascú busca la realització dels seus gustos i fins i tot procura realitzar-los en privat.
-Cercar l´acord entre els membres que organitzen la festa. En un aniversari els membres organitzadors es posen d´acord en com fer-ho, quines cançons cal posar, etc…. En aquest sentit el prebere seria bo que escoltés als diversos grups perquè l´ajudin en la selecció dels cants, en els temes de l´homilia, en els missatges que cal donar al final de la missa, etc…
La litúrgia com a festa (1)
LA LITÚRGIA COM A FESTA
Provablement un dels reptes principals que tenim els cristians és viure la vida amb la joia i l´alegria de saber que som fills de Déu. Si això és així el lloc i el moment en que aquesta alegria i aquesta joia hauria de mostrar-se més és el moment de la manifestació màxima d´aquesta celebració i que no és altra que l´eucaristia i, en un sentit més ample, el de la missa.
Per entendre el motiu d´aquesta joia hem de ser conscients que en la liturgia celebrem el misteri de Déu i que es concreta en que Crist, amb la seva mort, va destruir la nostra mort i amb la seva resurrecció va restaurar la nostra vida. És en la litúrgia on anunciem aquest fet per tal d´enunciar i recordar que Crist ha vingut per a salvar-nos. Així, en cada missa, recordem vitalment el moment en que Jesús, mitjançant el seu sacrifici ens va possibilitar a entrar al Regne de Déu per les portes del cel, però també serveix per a conèixer millor el missatge cristià tot fent comunitat ( en tant que no hi ha eucaristia sense comunitat).
Si la litúrgia és i ha de ser una celebració (la festa de la comunitat eclessial on es realitza l´afirmació de la vida que en ha comunicat Jesús) em sembla bàsic entendre i conèixer els trets que hauria de tenir aquesta celebració( en tant que sense el coneixement dels motius profunds de la celebració, fugint de la rutina) i per fer-ho utilitzaré el recurs de la comparació amb una de les celebracions en la que tots hem participat alguna manera com és la celebració d´un aniversari, ja que la celebració d´un aniversari, pel que fa referència a la seva preparació com per la seva forma de realitzar-se és un fet important en la vida de les persones i aquesta importància es manifesta en gestos festius com el ball, la música, els jocs, les salutacions, etc…, i en la que podem veure com es diferencia d´aquelles festes on sols es cerca la celebració, la fugida, l´oblit del present, del passat i del futur i, per tant, la negació de la vida, l´evasió, la manca d´unió, el buit, l´individualisme, l´egoisme i la soledat (tot allò que també és contradictori amb una litúrgia ben celebrada).
Fins el que hem dit fins ara podria semblar que estic afirmant la identitat entre un aniversari i l´eucaristia. Res més lluny de la realitat. L´Eucaristia és una festa, però amb uns trets específics que la fa molt particular allunyada de la recerca d´una èxtasis i alegria desmesurada acompanyada d´una exaltació dels sentits que comporti una alienació de l´ésser humà però sense oblidar que també és necessari la participació de la nostra sensibilitat, del nostre cor i dels nostres afectes. En les properes línies mostraré les semblances i les diferències entre ambdos models de festa, especificant les característiques pròpies de l´Eucaristia.
Provablement un dels reptes principals que tenim els cristians és viure la vida amb la joia i l´alegria de saber que som fills de Déu. Si això és així el lloc i el moment en que aquesta alegria i aquesta joia hauria de mostrar-se més és el moment de la manifestació màxima d´aquesta celebració i que no és altra que l´eucaristia i, en un sentit més ample, el de la missa.
Per entendre el motiu d´aquesta joia hem de ser conscients que en la liturgia celebrem el misteri de Déu i que es concreta en que Crist, amb la seva mort, va destruir la nostra mort i amb la seva resurrecció va restaurar la nostra vida. És en la litúrgia on anunciem aquest fet per tal d´enunciar i recordar que Crist ha vingut per a salvar-nos. Així, en cada missa, recordem vitalment el moment en que Jesús, mitjançant el seu sacrifici ens va possibilitar a entrar al Regne de Déu per les portes del cel, però també serveix per a conèixer millor el missatge cristià tot fent comunitat ( en tant que no hi ha eucaristia sense comunitat).
Si la litúrgia és i ha de ser una celebració (la festa de la comunitat eclessial on es realitza l´afirmació de la vida que en ha comunicat Jesús) em sembla bàsic entendre i conèixer els trets que hauria de tenir aquesta celebració( en tant que sense el coneixement dels motius profunds de la celebració, fugint de la rutina) i per fer-ho utilitzaré el recurs de la comparació amb una de les celebracions en la que tots hem participat alguna manera com és la celebració d´un aniversari, ja que la celebració d´un aniversari, pel que fa referència a la seva preparació com per la seva forma de realitzar-se és un fet important en la vida de les persones i aquesta importància es manifesta en gestos festius com el ball, la música, els jocs, les salutacions, etc…, i en la que podem veure com es diferencia d´aquelles festes on sols es cerca la celebració, la fugida, l´oblit del present, del passat i del futur i, per tant, la negació de la vida, l´evasió, la manca d´unió, el buit, l´individualisme, l´egoisme i la soledat (tot allò que també és contradictori amb una litúrgia ben celebrada).
Fins el que hem dit fins ara podria semblar que estic afirmant la identitat entre un aniversari i l´eucaristia. Res més lluny de la realitat. L´Eucaristia és una festa, però amb uns trets específics que la fa molt particular allunyada de la recerca d´una èxtasis i alegria desmesurada acompanyada d´una exaltació dels sentits que comporti una alienació de l´ésser humà però sense oblidar que també és necessari la participació de la nostra sensibilitat, del nostre cor i dels nostres afectes. En les properes línies mostraré les semblances i les diferències entre ambdos models de festa, especificant les característiques pròpies de l´Eucaristia.
Societat actual (2)
UINA SERIA LA TEVA PERCEPCIÓ DEL MÓN SI NO TINGUESSIS ACCÉS ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ?
És evident que la visió de la realitat ve, en part, mediatitzada pels mitjans de comunicació. Tot i això voldria destacar que en alguns aspectes podria no ésser gaire diferent.
Per exemple, pel que fa referència a la multiculturalitat o la mateixa globalització no crec que la percepció canviés gaire. És evident la riquesa cultural de les nostres societats, així com la globalització econòmica (sols caldria mirar les etiquetes dels productes que comprem)
Tampoc canviaria gaire la sensació de malestar de bona part de la societat. Ara bé, la percepció que aquest malestar és global i els moviments que més o menys organitzats vehiculen aquest malestar sí que no tindrien el ressò necessari per a fer-se visibles.
La febra consumista també seria visible tot i que les modes o les ganes de compra vindrien mediatitzades per aquesta manca d´informació i coneixement d´allò que es produeix a fora així com de les modes que es produeixen a altres llocs.
Segurament també es veuria afectada costums actuals com les vacances, l´aprenentatge d´idiomes més enllà dels del nostre entorn sòcio-econòmic, estudis a l´estranger, aprenentatges de balls, dances i menjars d´altres cultures, etc…
També seria quasi nul el nostre interès pel que succeeix a altres països del planeta, així com el nostre interès per la seva situació política, econòmica i social.
Una altra característica que crec que no canviaria massa seria el creixen individualisme, la pèrdua de pes del món rural en vers el món de la ciutat i la millora de les xarxes de comunicació local i nacional; així com el descrèdit de l´exercici de la política i de qualsevol instància que faci referència a algun tipus d´autoritat, i també del propi sistema democràtic (tot i que seria de menys abast).
-Probablement també es veuria afectada l´àmbit de la cultura tradicional ja que al no entrar tant directament en contacte amb altres cultures seguiria tenint la centralitat de la vida cultural tot i que tots hi perdríem, també ella que no s´enriquiria amb l´aportació que l´intercanvi cultural aporta però que es veuria beneficiada perquè no es veuria amenaçada per la cultura de masses (i molt sovint d´una qualitat força discutible) dins la qual ens trobem avui en dia
És evident que la visió de la realitat ve, en part, mediatitzada pels mitjans de comunicació. Tot i això voldria destacar que en alguns aspectes podria no ésser gaire diferent.
Per exemple, pel que fa referència a la multiculturalitat o la mateixa globalització no crec que la percepció canviés gaire. És evident la riquesa cultural de les nostres societats, així com la globalització econòmica (sols caldria mirar les etiquetes dels productes que comprem)
Tampoc canviaria gaire la sensació de malestar de bona part de la societat. Ara bé, la percepció que aquest malestar és global i els moviments que més o menys organitzats vehiculen aquest malestar sí que no tindrien el ressò necessari per a fer-se visibles.
La febra consumista també seria visible tot i que les modes o les ganes de compra vindrien mediatitzades per aquesta manca d´informació i coneixement d´allò que es produeix a fora així com de les modes que es produeixen a altres llocs.
Segurament també es veuria afectada costums actuals com les vacances, l´aprenentatge d´idiomes més enllà dels del nostre entorn sòcio-econòmic, estudis a l´estranger, aprenentatges de balls, dances i menjars d´altres cultures, etc…
També seria quasi nul el nostre interès pel que succeeix a altres països del planeta, així com el nostre interès per la seva situació política, econòmica i social.
Una altra característica que crec que no canviaria massa seria el creixen individualisme, la pèrdua de pes del món rural en vers el món de la ciutat i la millora de les xarxes de comunicació local i nacional; així com el descrèdit de l´exercici de la política i de qualsevol instància que faci referència a algun tipus d´autoritat, i també del propi sistema democràtic (tot i que seria de menys abast).
-Probablement també es veuria afectada l´àmbit de la cultura tradicional ja que al no entrar tant directament en contacte amb altres cultures seguiria tenint la centralitat de la vida cultural tot i que tots hi perdríem, també ella que no s´enriquiria amb l´aportació que l´intercanvi cultural aporta però que es veuria beneficiada perquè no es veuria amenaçada per la cultura de masses (i molt sovint d´una qualitat força discutible) dins la qual ens trobem avui en dia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)