També no cal identificar entre pensament i llenguatge, ja que la llengua individual, com a instrument adquirit, s´aplica a l´experiència individual, provinent de la relació immediat amb les coses, amb el que es donen nou usos a aquest instrument que és la llengua.
El llenguatge ens mostra, en tant que medi social, la forma en que una determinada societat entèn el món, però no determina la forma en que cada individu entèn el món. Aquesta deeriva de les relacions individuals amb el món i del pensament de cada individu a través d´un llenguatge comú, en el que pot expressar la seva experiència individual i comunicar-la socialment. Cal mantenir una mútua dependència entre els dos. Són dos elements que es mostren junts, ja que el llenguatge és el mitjà a través del qual organitzem i comuniquem el pensament.
Així, doncs, és fonamental a l´hora de voler transmetre els continguts de qualsevol elements de comunicació ser conscient de qui és el receptor, perquè en funció d´això aplicarem un determinat codi o un altre per tal que el nostre missatge sigui entès. Però també prendre consciència del propi univers des del qual es transmet el missatge, el discurs filosòfic i els valors, el marc de comprensió i coneixements des dels que podem entendre i expressar el món.
L´àmbit de l´activitat filosófica no s´escapa a aquest fet i tot i que els éssers humans s´han plantejat determinats continguts de reflexió de forma universal que es donen totes les cultures, aquesta universalitat sols es concreta en la particularitat de cada tradició filosófica i de cada historia individual i personal i que no hi pot haver comunicación entre les diverses tradicions filosòfiques sinó es té en compte les particularitat des de les quals s´analitxen les qüestions universals.
Per a desenvolupar la tesi d´aquesta comunicació i que no és altra que la necessitat d´un diàleg obert sobre les qüestions filosòfiques universals però respectant les respectives particularitats de les diverses tradicions filosòfiques intentaré seguir el pensament del filòsof argentí E. Dussel i la corrent de la filosofía de l´alliberament.
Dussel posa de manifest que preguntes com què són i com es comporten les coses reals en la seva totalitat, en que consisteix el misteri de la seva propia subjectivitat, com pot pensar-se el fet de l´esponteneïtat humana, la llibertyat, el món ètic i social? Com pot interpretar-se el fonament últim de tot el real? Per què el ser i no més aviat el no-res? Són preguntes que no poden faltar en cap tradició filosófica i que, de fet, no hi falten.
El contingut i la manera de respondre a aquests nuclis problemàtics comporten desenvolupanent molt diversos de narratives racionals, si per racionals s´entèn el simple donar raons o fonament que intenten interpretar o explicar els fenòmens, és a dir, el que apareix en el nivell de cadascun d´aquests nuclis problemàtics.
dimecres, 23 de novembre del 2011
filosofia i comunicació (1)
En el fulletó de propaganda de les Jornades s´afirma s´afirma que la comunicació de la filosofia és una obligació moral. No seré jo qui ho posi en dubte però estic convençut que el deure moral no es troba solament en la transmissió dels continguts sinó que també, i fonamentalment al meu entendre, en el com es transmet i a qui es transmet. Aquestes tres qüestions, el què es transmet, el com es transmet i a qui es transmet van lligades no solament com a acte de comunicació en sí sinó també en la seva moralitat i en una determinada cosmovisió.
És per aquest motiu que voldria començar la present comunicació fent uns breus comentaris sobre al comunicació humana, centrant-me en la idea que la comunicació en l´ésser humà agafa una dimensió específica al poder crear signes i símbols i utilitzar-los lliurement constituint un llenguatge que ha originat una nova forma d´existència i un nou modus d´evolució, menys depenent de la filogènia i més de la cultura.
La comunicació, en tant que acte de transmissió d´informació, per a ser tal comunicació ha de comportar un intercanvi de signes que constitueixen un missatge i que són compresos tant per l´emissor com pels possibles receptors. No obstant, per a comprendre la comunicació no sols cal atendre a l´existència de signes, sinó també al fet que la complexitat d´aquests determina un tipus de comunicació i diferents possibilitats d´intercanvi. És imprescindible, així, que els signes estiguin definits dins de les possibilitats de cada ésser humà, que estiguin a l´abast del seu sistema perceptiu i, tant o més important, que siguin comprensibles.
Tampoc voldira oblidar que el simbolisme en l´ésser humà no està relacionat amb les seves estructures genètiques sinó a la capacitat de crear símbols. Així els símbols utilitzats per l´espècie humana són objecte d´aprenentatge, deriven de la convenció i són creats constantment en raó de les transfomacions del món natural que ens envolta. Aquesta necessitat d´aprenentatge i la llibertat del seu ús, és la diferència més important respecte la comunicació animal.
Les relacions entre el llenguatge, en tant que capacitat que posseeix l´ésser humà i a través de la qual es comunica, elabora la seva pròpia experiència i dóna continuïtat a la seva pròpia existència, i el pensament són un problema molt important amb implicacions sociològiques, psicològiques i també filosòfiques. Suposa l´acceptar o rebutjar la independència de l individu, l´existència d´un pensament individual; si l´individu és o no un simple producte de la societat.
A aquest respecte hem de tenir en compte dos elements fonamentals del llenguatge com a sistema simbòlic creat al llarg del temps: tota llengua és un dipòsit de valors i de coneixements d´una determinada societat, que tota llengua és un instrument per a captar i interpretar situacions noves.
És per aquest motiu que voldria començar la present comunicació fent uns breus comentaris sobre al comunicació humana, centrant-me en la idea que la comunicació en l´ésser humà agafa una dimensió específica al poder crear signes i símbols i utilitzar-los lliurement constituint un llenguatge que ha originat una nova forma d´existència i un nou modus d´evolució, menys depenent de la filogènia i més de la cultura.
La comunicació, en tant que acte de transmissió d´informació, per a ser tal comunicació ha de comportar un intercanvi de signes que constitueixen un missatge i que són compresos tant per l´emissor com pels possibles receptors. No obstant, per a comprendre la comunicació no sols cal atendre a l´existència de signes, sinó també al fet que la complexitat d´aquests determina un tipus de comunicació i diferents possibilitats d´intercanvi. És imprescindible, així, que els signes estiguin definits dins de les possibilitats de cada ésser humà, que estiguin a l´abast del seu sistema perceptiu i, tant o més important, que siguin comprensibles.
Tampoc voldira oblidar que el simbolisme en l´ésser humà no està relacionat amb les seves estructures genètiques sinó a la capacitat de crear símbols. Així els símbols utilitzats per l´espècie humana són objecte d´aprenentatge, deriven de la convenció i són creats constantment en raó de les transfomacions del món natural que ens envolta. Aquesta necessitat d´aprenentatge i la llibertat del seu ús, és la diferència més important respecte la comunicació animal.
Les relacions entre el llenguatge, en tant que capacitat que posseeix l´ésser humà i a través de la qual es comunica, elabora la seva pròpia experiència i dóna continuïtat a la seva pròpia existència, i el pensament són un problema molt important amb implicacions sociològiques, psicològiques i també filosòfiques. Suposa l´acceptar o rebutjar la independència de l individu, l´existència d´un pensament individual; si l´individu és o no un simple producte de la societat.
A aquest respecte hem de tenir en compte dos elements fonamentals del llenguatge com a sistema simbòlic creat al llarg del temps: tota llengua és un dipòsit de valors i de coneixements d´una determinada societat, que tota llengua és un instrument per a captar i interpretar situacions noves.
dimarts, 22 de novembre del 2011
dossier filosofia (6)
1.Els atomistes: Demòcrit i Leucip:
a.Pressupòssits basics:
i.Segons els eleates, admetre el movement o la multiplicitat implica l´afirmació del no-ens (doncs l´ens és un immòbil)
ii.Tesis atomistes:
1.La realitat consta de dos principis: el ple (l´ens) i el buit (no-ens) i per tan tés possible el moviment.
2.L´ens es composa d´un nombre infinit de principis materials i indivisibles (àtoms) i en conseqüència la pluralitat també és possible.
b.Naturalesa i propietats dels àtoms:
i.Són principis, corporis i indivisibles.
ii.Són magnituds compactes; en el seu interior no hi ha el buit.
iii.Infinits en número, estan dispersos en l´espai (espai=no-ens o buit).
iv.Encara que homogenis per la seva naturalesa quantitativa, es distingeixen per les seves propietats primàries.
c.Naturalesa del buit:
i.Es tracta d´un principi material, encara que no ocupa espai.
ii.Està present on no hi ha àtoms.
iii.El buit és principi possibilitador del moviment dels àtoms i de la diversitat dels cosos.
iv.Tot cos conté un conjunt d´àtoms separats pel buit.
d.Problema del moviment:
i.Els àtoms són prinipis cinètics i estan en constant moviment.
ii.Classes de moviments: Moviment original i derivat. L ´original és la força cinètica que posseeix tot àtom des de sempre. El derivat resulta de l´enfrontament entre àtoms (mecanicisme).
e.Cosmologia:
i.Els àtoms al xocar produeixen els cosos compostos. Si hi ha xoc entre cosos, aquests poden reduir-se en altres més petits o grans. La generació i corrupción queda reduïda als canvis locals.
ii.Els cosos estan compostos d´àtoms i buit, per aquesta raó poden diferir de pes, encara que tinguin el mateix tamany.
APORTACIONS D´AQUEST PERIODE
La filosofía sorgeix al substituir l´explicació dels fenòmens naturals en termes de déus i herois per una explicació dels fets a partir de la raó.
La categoría d´arbritarietat és substituïda per la categoría de necessitat de les lleis naturals.
Es plantegen el problema de l´ésser (l´estable) i el devenir (el canvi).
Aporten el concepte d´element primordial (arkhé).
Aporten els conceptes d´espai, moviment i buit.
El món apareix no com un caos sinó com un cosmos, les arrels legals de les quals és precís investigar.
Distingeixen dues fonts de coneixement: els sentits i la raó.
Estableixen les equivalències: sentits = aparença (doxa) i raó = saber vertader (episteme).
Estableixen una relació entre el Ser i el Pensar.
Fan aportacions en el camp de l´ètica: concepció racional dels termes de catarsis i ascesis.
a.Pressupòssits basics:
i.Segons els eleates, admetre el movement o la multiplicitat implica l´afirmació del no-ens (doncs l´ens és un immòbil)
ii.Tesis atomistes:
1.La realitat consta de dos principis: el ple (l´ens) i el buit (no-ens) i per tan tés possible el moviment.
2.L´ens es composa d´un nombre infinit de principis materials i indivisibles (àtoms) i en conseqüència la pluralitat també és possible.
b.Naturalesa i propietats dels àtoms:
i.Són principis, corporis i indivisibles.
ii.Són magnituds compactes; en el seu interior no hi ha el buit.
iii.Infinits en número, estan dispersos en l´espai (espai=no-ens o buit).
iv.Encara que homogenis per la seva naturalesa quantitativa, es distingeixen per les seves propietats primàries.
c.Naturalesa del buit:
i.Es tracta d´un principi material, encara que no ocupa espai.
ii.Està present on no hi ha àtoms.
iii.El buit és principi possibilitador del moviment dels àtoms i de la diversitat dels cosos.
iv.Tot cos conté un conjunt d´àtoms separats pel buit.
d.Problema del moviment:
i.Els àtoms són prinipis cinètics i estan en constant moviment.
ii.Classes de moviments: Moviment original i derivat. L ´original és la força cinètica que posseeix tot àtom des de sempre. El derivat resulta de l´enfrontament entre àtoms (mecanicisme).
e.Cosmologia:
i.Els àtoms al xocar produeixen els cosos compostos. Si hi ha xoc entre cosos, aquests poden reduir-se en altres més petits o grans. La generació i corrupción queda reduïda als canvis locals.
ii.Els cosos estan compostos d´àtoms i buit, per aquesta raó poden diferir de pes, encara que tinguin el mateix tamany.
APORTACIONS D´AQUEST PERIODE
La filosofía sorgeix al substituir l´explicació dels fenòmens naturals en termes de déus i herois per una explicació dels fets a partir de la raó.
La categoría d´arbritarietat és substituïda per la categoría de necessitat de les lleis naturals.
Es plantegen el problema de l´ésser (l´estable) i el devenir (el canvi).
Aporten el concepte d´element primordial (arkhé).
Aporten els conceptes d´espai, moviment i buit.
El món apareix no com un caos sinó com un cosmos, les arrels legals de les quals és precís investigar.
Distingeixen dues fonts de coneixement: els sentits i la raó.
Estableixen les equivalències: sentits = aparença (doxa) i raó = saber vertader (episteme).
Estableixen una relació entre el Ser i el Pensar.
Fan aportacions en el camp de l´ètica: concepció racional dels termes de catarsis i ascesis.
dossier filosofia (5)
1.Anaxàgores de Clazomene:
a.Tesi:
i.Els principis materials de les coses són infinits.
ii.La força motriu o causa eficient del moviment de la ment.
b.Naturalesa i propietats dels principis materials:
i.Els principis representen els contraris tradicionals, els 4 elements d´Empedocles i inmerables granes.
ii.Quan totes les coses estan barrejades estan mancades de qualitat, individualitat, quantitat o essència determinada. Són homeomèries o coses amb parts iguals.
c.Naturalesa i propietats del principi eficient:
i.La ment és la causa motriu del moviment
ii.Per el moviment les coses eren dividides i separades de la barreja original.
iii.És causa del naixament i corrupció dels éssers.
iv.La menté s infinita, autónoma i no està barrejada amb cap cosa.
v.Posseeix una naturalesa material, encara és la més subtil i la més pura de totes.
d.Problema del moviment:
i.Definició del moviment: Moure´s no significa (com afirmen els eleates) néixer o morir a partir del no-res, sinó que és la compossició o dissolució a partir de les coses existents.
ii.Els cosos actuals procedeixen, per combinació o separació de les partícules del tot original.
iii.Els principis materials no són cinètics (no es mouen per la seva propia naturalesa), sinó que són moguts per una causa anterior: la Ment.
e.Cosmologia:
i.Cosos simples o substàncies primàries: l´aigua, foc, aire i terra són substàncies primàries i contenen una barreja de granes de totes les clases.
ii.Els cosos contraris o substàncies naturals.
f.Cosmogonia: De la barreja primitiva i per obra de la ment, es separa, en primer lloc, l´aire que al solidificar-se es transforma en núvol, dels núvols sorgeix l´aigua i de l´aigua sorgeix la terra.
a.Tesi:
i.Els principis materials de les coses són infinits.
ii.La força motriu o causa eficient del moviment de la ment.
b.Naturalesa i propietats dels principis materials:
i.Els principis representen els contraris tradicionals, els 4 elements d´Empedocles i inmerables granes.
ii.Quan totes les coses estan barrejades estan mancades de qualitat, individualitat, quantitat o essència determinada. Són homeomèries o coses amb parts iguals.
c.Naturalesa i propietats del principi eficient:
i.La ment és la causa motriu del moviment
ii.Per el moviment les coses eren dividides i separades de la barreja original.
iii.És causa del naixament i corrupció dels éssers.
iv.La menté s infinita, autónoma i no està barrejada amb cap cosa.
v.Posseeix una naturalesa material, encara és la més subtil i la més pura de totes.
d.Problema del moviment:
i.Definició del moviment: Moure´s no significa (com afirmen els eleates) néixer o morir a partir del no-res, sinó que és la compossició o dissolució a partir de les coses existents.
ii.Els cosos actuals procedeixen, per combinació o separació de les partícules del tot original.
iii.Els principis materials no són cinètics (no es mouen per la seva propia naturalesa), sinó que són moguts per una causa anterior: la Ment.
e.Cosmologia:
i.Cosos simples o substàncies primàries: l´aigua, foc, aire i terra són substàncies primàries i contenen una barreja de granes de totes les clases.
ii.Els cosos contraris o substàncies naturals.
f.Cosmogonia: De la barreja primitiva i per obra de la ment, es separa, en primer lloc, l´aire que al solidificar-se es transforma en núvol, dels núvols sorgeix l´aigua i de l´aigua sorgeix la terra.
dossier filosofia (4)
ELS PLURALISTES.
1.Pressupòssits bàsics:
a.Accepten el primer postulat del materialisme jònic i de l´escola eleata: el real no prové del no real.
b.Accepten la creença eleàtica que postula la impossibilitat que la pluralitat procedeixi d´una unitat originària.
2.Empèdocles d´Acragas:
a.Tesi:
i.Admet com a principi i causa material dels éssers els quatre elements.
ii.Admet com a causes eficients dues forces: l´Amor i l´Odi (odi=discòrdia).
b.Naturalesa i propietats dels elements:
i.Els elements ni neixen ni es composen.
ii.Els 4 elements són diferents de l´eternitat.
iii.Tot el que existeix procedeix dels 4 elements.
iv.El canvi no existeix en l´alteració, sinó en la barreja.
v.La diversitat de formes són el resultat del canvis produïts per la barreja.
vi.Els elements són materials i espaials,, doncs augmenten i decreixen mitjançant la barreja i la separació.
c.Naturalesa i propietats de les forces:
i.Són primers principis i imparteixen el moviment als elements.
ii.Posseeixen extensió espaial i són principis materials.
iii.L´efecte de l´Amor és la barreja o fusió; l´efecte de la Discòrdia és la diversitat i la Discòrdia separa.
iv.L´Amor uneix i la Discòrdia separa.
v.La generació i corrupció han d´entendre´s com a separació i barreja.
d.El cicle còsmic: El cicle còsmic consta de 4 fases o estadis.
i.Estadi del domini de l´Amor: totes les coses estaven barrejades formant un tot unitari.
ii.Estadi de transició: Amb la Discòrdia comencen a separar-se els elements.
iii.Estadi del domini de la Discòrdia: Els elements estan totalment separats en 4 masses homogènees.
iv.Estadi de transició: Amb l´amor comencen a néixer noves formes (les innumerables formes sensibles) a mesura que les coses es barrejaven.
1.Pressupòssits bàsics:
a.Accepten el primer postulat del materialisme jònic i de l´escola eleata: el real no prové del no real.
b.Accepten la creença eleàtica que postula la impossibilitat que la pluralitat procedeixi d´una unitat originària.
2.Empèdocles d´Acragas:
a.Tesi:
i.Admet com a principi i causa material dels éssers els quatre elements.
ii.Admet com a causes eficients dues forces: l´Amor i l´Odi (odi=discòrdia).
b.Naturalesa i propietats dels elements:
i.Els elements ni neixen ni es composen.
ii.Els 4 elements són diferents de l´eternitat.
iii.Tot el que existeix procedeix dels 4 elements.
iv.El canvi no existeix en l´alteració, sinó en la barreja.
v.La diversitat de formes són el resultat del canvis produïts per la barreja.
vi.Els elements són materials i espaials,, doncs augmenten i decreixen mitjançant la barreja i la separació.
c.Naturalesa i propietats de les forces:
i.Són primers principis i imparteixen el moviment als elements.
ii.Posseeixen extensió espaial i són principis materials.
iii.L´efecte de l´Amor és la barreja o fusió; l´efecte de la Discòrdia és la diversitat i la Discòrdia separa.
iv.L´Amor uneix i la Discòrdia separa.
v.La generació i corrupció han d´entendre´s com a separació i barreja.
d.El cicle còsmic: El cicle còsmic consta de 4 fases o estadis.
i.Estadi del domini de l´Amor: totes les coses estaven barrejades formant un tot unitari.
ii.Estadi de transició: Amb la Discòrdia comencen a separar-se els elements.
iii.Estadi del domini de la Discòrdia: Els elements estan totalment separats en 4 masses homogènees.
iv.Estadi de transició: Amb l´amor comencen a néixer noves formes (les innumerables formes sensibles) a mesura que les coses es barrejaven.
dossier filosofia (3)
ESCOLA D´ELEA
1.Presupòsits eleàtics:
a.Accepten el postulat bàsic de la física milèssia: el real no pot procedir del no-real.
b.Neguen la pluralitat i el moviment, doncs el ser, éssent únic, és indivisible.
2.Parmènides d´Elea:
a.Vies d´investigació:
i.Via de la veritat: el ser és
ii.Via impracticable: el no-ser no és.
iii.Via de l´opinió: el ser i el no-ser són el mateix.
b.Postulats bàsics:
i.El ser i el pensar són el mateix.
ii.El no ser és impensable i innombrable.
c.Naturalesa de l´ens:
i.Unic
ii.Ingènit i inmortal
iii.Complert, inmóvil i sense fi
iv.Continu, sense començament i sense fi
v.Limitat, complert I similar a la massa d´una esfera.
3.Zenó d´Elea:
a.Defensa, mitjançant arguments, els postulats bàsics de l´escola eleàtica.
b.Arguments contra la pluralitat dels éssers.
c.Arguments contra el movement.
i.Premisa:Si l´espai és infinitament divisible el movement és absuurd i contradictori.
ii.Proves:
1.Amb un sol cos: l´estadi.
2.Amb dos cosos: Aquiles i la tortuga.
iii.Premisa: si l´espai i el temps es composen de mínims indivisibles (instants) el moviment és impossible.
iv.Proves:
1.Amb un sol móvil: la flexa.
2.Amb dos mòbils: les files en moviment.
1.Presupòsits eleàtics:
a.Accepten el postulat bàsic de la física milèssia: el real no pot procedir del no-real.
b.Neguen la pluralitat i el moviment, doncs el ser, éssent únic, és indivisible.
2.Parmènides d´Elea:
a.Vies d´investigació:
i.Via de la veritat: el ser és
ii.Via impracticable: el no-ser no és.
iii.Via de l´opinió: el ser i el no-ser són el mateix.
b.Postulats bàsics:
i.El ser i el pensar són el mateix.
ii.El no ser és impensable i innombrable.
c.Naturalesa de l´ens:
i.Unic
ii.Ingènit i inmortal
iii.Complert, inmóvil i sense fi
iv.Continu, sense començament i sense fi
v.Limitat, complert I similar a la massa d´una esfera.
3.Zenó d´Elea:
a.Defensa, mitjançant arguments, els postulats bàsics de l´escola eleàtica.
b.Arguments contra la pluralitat dels éssers.
c.Arguments contra el movement.
i.Premisa:Si l´espai és infinitament divisible el movement és absuurd i contradictori.
ii.Proves:
1.Amb un sol cos: l´estadi.
2.Amb dos cosos: Aquiles i la tortuga.
iii.Premisa: si l´espai i el temps es composen de mínims indivisibles (instants) el moviment és impossible.
iv.Proves:
1.Amb un sol móvil: la flexa.
2.Amb dos mòbils: les files en moviment.
dossier filosofia (2)
ESCOLA D´EFESO: HERÀCLIT.
1.Tesi: tot està en constant moviment i res roman.
2.Propietats del devenir:
a.El devenir s´identifica amb el foc (foc=element)
b.És principi d´unitat, doncs totes les coses són una
c.És universal i etern.
3.Teoria dels oposats:
a.Tot canvi té lloc entre contraris.
b.La unitat depèn d´una equilibrada reacció entre contraris.
c.La unitat o connexió entre contraris pot ser de diferent tipus:
i.Pel que fa a la procedencia: una mateixa cosa pot produir efectes contraris.
ii.Pel que fa referencia al subjecte d´inherència: una mateixa cosa pot tenir descripcions diferents i oposades.
iii.Pel que fa referencia a la successió: els contraris poden succeir-se mútuament.
d.Totes les coses han de canviar per a mantener l´equilibri total del cosmos.
4.Teoria del logos o Raó Universal:
a.El logos és constitutiu real de les coses, coexistensiu amb el foc i principi primari.
b.El logos és principi rector i llei permanent del devenir.
5.L´ànima humana:
a.L´ànima es composa de foc i està emparentada amb el món foc. A l´humitar-se completament mort.
b.La sabiduría consisteix en comprendre com opera el logos en el cosmos. Els homes sense experiència no segueixen el comú (logos o raó universal), sinó el seu logos particular (tenen l´ànima humida i no seca com la dels sabis)
ESCOLA PITAGÒRICA
1.Tesi: el número és el principi de totes les coses.
2.Elements del número:
a.Els principis o elements de les coses són oposats.
b.De la consideració aritmética del número es té el següent conjunt de contraris elementals: el parell i l´imparell
c.Des del punt de vista geomètric l´ilimitat (es correspon amb el parell) i el limitat (es correspon amb el parell).
3.Naturalesa dels números:
a.La unitat matemàtica l´identifiquen amb el punt geomètric (de carácter espaial i divisible) i l´àtom físic (àtom físic=mínim indivisible).
b.Cada cos està determinat per un conjunt de punts unitats separades per el buit.
4.Propietats dels números:
a.Propietats mítiques i sagrades.
b.Propietats geomètriques i espaials (unitat=punt).
c.Propietats físiques i biològiques (unitat, àtom físic i granes).
5.La cosmología pitagórica:
a.El límit fixa en el centre de l´il.limitat la unitat-gra el desenvolupament de la qual serà el punt visible.
b.La primera unitat grana a l´inhalar el buit va créixer i es va partir en dos, i així successivament. La funció del buit consisteix en mantener separats el conjunt d´unitats o parts que formen un tot.
6.Astronomia:
a.Les esferes al moure´s produeixen un soroll harmònic.
b.Déu és el número de cosos o esferes celestials, ja que la dècada és el número perfecte absolutament, per aquesta raó van inventar l´anti-terra.
7.L´ànima:
a.L´ànima es composa de partícules que floten en constant moviment en l´aire.
b.Van creure en la inmortalitat i transmigració de les ànimes.
1.Tesi: tot està en constant moviment i res roman.
2.Propietats del devenir:
a.El devenir s´identifica amb el foc (foc=element)
b.És principi d´unitat, doncs totes les coses són una
c.És universal i etern.
3.Teoria dels oposats:
a.Tot canvi té lloc entre contraris.
b.La unitat depèn d´una equilibrada reacció entre contraris.
c.La unitat o connexió entre contraris pot ser de diferent tipus:
i.Pel que fa a la procedencia: una mateixa cosa pot produir efectes contraris.
ii.Pel que fa referencia al subjecte d´inherència: una mateixa cosa pot tenir descripcions diferents i oposades.
iii.Pel que fa referencia a la successió: els contraris poden succeir-se mútuament.
d.Totes les coses han de canviar per a mantener l´equilibri total del cosmos.
4.Teoria del logos o Raó Universal:
a.El logos és constitutiu real de les coses, coexistensiu amb el foc i principi primari.
b.El logos és principi rector i llei permanent del devenir.
5.L´ànima humana:
a.L´ànima es composa de foc i està emparentada amb el món foc. A l´humitar-se completament mort.
b.La sabiduría consisteix en comprendre com opera el logos en el cosmos. Els homes sense experiència no segueixen el comú (logos o raó universal), sinó el seu logos particular (tenen l´ànima humida i no seca com la dels sabis)
ESCOLA PITAGÒRICA
1.Tesi: el número és el principi de totes les coses.
2.Elements del número:
a.Els principis o elements de les coses són oposats.
b.De la consideració aritmética del número es té el següent conjunt de contraris elementals: el parell i l´imparell
c.Des del punt de vista geomètric l´ilimitat (es correspon amb el parell) i el limitat (es correspon amb el parell).
3.Naturalesa dels números:
a.La unitat matemàtica l´identifiquen amb el punt geomètric (de carácter espaial i divisible) i l´àtom físic (àtom físic=mínim indivisible).
b.Cada cos està determinat per un conjunt de punts unitats separades per el buit.
4.Propietats dels números:
a.Propietats mítiques i sagrades.
b.Propietats geomètriques i espaials (unitat=punt).
c.Propietats físiques i biològiques (unitat, àtom físic i granes).
5.La cosmología pitagórica:
a.El límit fixa en el centre de l´il.limitat la unitat-gra el desenvolupament de la qual serà el punt visible.
b.La primera unitat grana a l´inhalar el buit va créixer i es va partir en dos, i així successivament. La funció del buit consisteix en mantener separats el conjunt d´unitats o parts que formen un tot.
6.Astronomia:
a.Les esferes al moure´s produeixen un soroll harmònic.
b.Déu és el número de cosos o esferes celestials, ja que la dècada és el número perfecte absolutament, per aquesta raó van inventar l´anti-terra.
7.L´ànima:
a.L´ànima es composa de partícules que floten en constant moviment en l´aire.
b.Van creure en la inmortalitat i transmigració de les ànimes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)