El conferenciant va iniciar la intervenció indicant la centralitat del tema del mal en tant que pels ateus és la demostració de la no-existència de Déu, és a dir, si hi ha mal és perquè no hi ha Déu, i pels creients comporta inevitablement un conflicte intern de la vida personal.
El racisme, el mal sobre el que la conferència versarà, no és més que una de les manifestacions del mal.
El conferenciant també va posar de manifest que el tema del mal ens dirigeix al debat so bre el debat entre la predestinació (en aquest cas es negaria la responsabilitat moral individual i per tant la mateixa realitat del mal) i el lliure arbitri (afirmant en aquest cas la responsabilitat moral i, per tant, el mal).
A continuació va indicar una tipologia sobre el mal, concretament va dividir el mal en tres grans tipus: a). el geològic o natural (com el cas dels terretrèmols); b) el material o biològic (com les malalties o la mort) i c) aquell que és fruit del lliure arbitri. Aquest últim és el més tractat per la teologia i concretament la pregunta és com Déu controla el lliure arbitri humà.
En el Gènesi Déu posa l´home en el paradís, sense conèixer el bé i el mal i on no hi ha la llibertat individual. En aquest sentit s´ha dit moltes vegades que hi ha mal des del mateix moment en que apareix la llibertat, hi ha mal perquè hi ha llibertat, el mal seria el preu que l´home ha de pagar pel fet de ser lliure.
En la Torà es parla de la predestinació quan s´afirma que Déu endurirà el cor del Faraó. Si és així llavors el faraó no és el culpable, està predestinat. Ara bé, en el judaisme hi ha molts passatges on es parla a favor del lliure arbitri (en aquest punt es va fer especialment menció a Deuteromi 30, 19).
Per solucionar el problema de la predestinació del faraó es diu que quan un home fa molts actes dolents, Déu té la potestat de controlar el seu lliure arbitri (com ho indica el filòsof Maimònides).
En aquest sentit Satan (entès com l´Angel de la desviació) és el que posa a prova a l´home, és un àngel bo perquè no té lliure arbitri com tota la resta d´àngels, ell prova a l´home en l´exercici del seu lliure arbitri.
Ara bé, Déu no ens deixa sols amb la nostra llibertat sinó que ens ensenya el camí, l´ésser humà no està cec, sinó que ha de seguir el camí de la justicia. Així l´home té dos comins per on triar: la Torà i Satan.
Un altre aspecte posat de manifest en la conferència és el fet que el mateix Isaïes afirma que el mal (la mort) serà destruït. En aquest punt judaisme i cristianisme s´enfronten en tant que pels jueus l´arrivada de Jesus hauria d´haver comportat (si fos realment el mesies) la fi de la mort, i per això el judaisme no reconeix a Jesús com a fill de Déu.
De tot això es dedueix que quan la mort desaparegui, la Torà no tindrà sentit perquè estarà dins del cor dels éssers humans.
Ara bé, si bé és cert que el tema del mal és un tema central, serà a partir de l´holocaust jueu quan el tema del mal és analitzat per la filosofia jueva. En aquest sentit podem trobar 9 grans teories sobre el mal:
1. La primera teoria que es dedueix del llibre de Jeremies afirma que tots els mals provenen dels pecats, el mal és un càstig. Així el mal sofert pels jueus es fruit dels seus pecats. Ara bé, quins pecats varen fer els jueus?
1. Deixar de creure en Déu.
2. El Sionisme. Voler substituir Déu i la seva tasca de crear l´Estat.
3. El pecat era no treballar per l´Estat jueu i viure còmodament a Europa.
2. El Mal de l´elecció, és a dir,els jueus han estat elegits per a patir.
3. El Mal com excepció. A vegades la naturalesa falla. És el mal incomprensible. L´home no pot comprendre el mal com a ésser incomplert que és.
4. El Mal com a prova de fe.
5. El Mal com a eina contra les vanalitats en tant que ens fa adonar d´allò essencial a la vida.
6. La necessitat d´una religió sense Déu perquè una religió fa més suportable, més sociable el mal. El mal uneix i socialitza les persones. El mal seria, en aquest cas, font de solidaritat.
7. Eclipsi de Déu. Déu sembla a vegades que està amagat (el mal apareixeria quan està amagat) però sempre torna.
8. El Mal com el preu per la llibertat
9. El Mal com a misteri.
Un cop analitzat el problema del mal es va passar a analitzar el tema del racisme com a mal lligant-ho en un context jueu.
El conferenciant, d´una manera buscadament provocadora, afirma que el primer acte de racisme de la història és quan Miriam (Maria) juntament amb Aaron critiquen a Moisès per agafar una dona negra no jueva com a esposa. És a dir, el problema del racisme el tenim des de l´inici de la història.
Ara bé, tant per la reacció de Déu, en aquest cas mencionat, com en paràgrafs de Ruth i David, observem com la Bíblia ens indica que el racisme cal aturar-lo d´arrel.
Justament és important indicar que la Bíblia, a diferència de la resta d´històries d´una civilització, no comença amb el primer jueu sinó amb la creació i ho fa així perquè ningú es pensi que té un pare superior a l´altre.
Per últim el conferenciant va acabar la conferència amb la lectura de la profecia de Melaquies 2, 10.
divendres, 21 de gener del 2011
El mal i la teologia
RESUM DE LA CONFERÈNCIA
L´inici de la conferència va versar sobre la lluita interior que patim els éssers humans entre el que sabem del bé i els nostres actes per tal d´assolir el que volem. Aquesta lluita comporta incomoditat i palesa la necessitat d´una educació social.
El Dr. Viñas en va informar que un grup de científics nord-americans estaven buscant en el cervell humà una empronta genètica d´una ètica universal natural. Aquesta recerca es fonamentava en l´observació que quasi la totalitat dels humans reaccionaven negativament davant certs fenòmens o accions, fet que els feia suposar que podia haver-hi un gen responsable d´aquesta resposta natural humana. En aquest sentit va fer notar com la genètica marca el futur de les persones tot i que no cal oblidar que l´ésser humà està cridat a ser responsable dels seus actes, del seu entorn, de la natura i dels seus semblants. Així cal concloure que si bé la genètica influencia, la llibertat existeix, encara que es condicionada per la llibertat i l´ambient. Així podem afirmar que hi ha graus de llibertat i negar un determinisme absolut.
El conferenciant també va posar de manifest que la dimensió ètica, l´autoconstrucció ètica comporta autoestima. Som éssers morals i aspirem a la perfecció. L´home és la seva llibertat i aquesta llibertat s´executa elegint. Les persones som animals de possibilitats i per això és una realitat moral, ser ésser humà és ser responsable i en la responsabilitat hi ha el perquè de la llibertat humana.
A més a més cal tenir present que la persona no està acabada, no és perfecte, per això també la llibertat ens porta a l´autoperfecció. En aquest sentit la llibertat també implica l´autoconsciència. La llibertat no és sols elegir entre dues opcions, sinó un procés complert de construcció personal.
Tot això s´ha de matitzar, però, indicant que la llibertat humana no és infinita ni omnipotent. La meva llibertat no és la última paraula, no estem sols sinó que hi ha altres persones. Aquesta relació amb els altres i la seva dimensió ètica fa que l´ésser humà no tingui un comportament estrictament animal (en terminologia darwiniana).
El Dr. Viñas també va posar de manifest com el rebuig al nacional-catolicisme ha comportat el rebuig a l´esglèsia i al plantejament cristià, essent agnòstics o bé ateus. En aquest senti el Dr. Viñas va indicar la necessitat de buscar, investigar l´arrel dels plantejaments cristians, a més les persones tenim una dualitat en tant que som conscients que hi ha mal o bé.
Pel que fa referència estrictament al problema del mal, el Dr. Viñas va indicar que les persones volem ser feliços, ningú vol patir i que hi ha, en la societat actual, la consciència que tenim el dret a ser feliços, a no estar malalts, però, tot i que quan estem bé ens pot semblar que som indestructibles i que no necessitem a Déu, la realitat ens fa adonar de la pura il.lusió que això representa i que la ciència no és capaç sempre de donar una resposta satisfactòria.
El dolor és una realitat present a la que tard o d´hora ens hi hem d´enfrontar tot provocant el rebuig. Ens aquest sentit el mal ens interpel.la i ens obliga als creients a mirar a Déu, preguntant-nos per què jo?. Als no-creients els confirma el seu ateisme en tant que si hi ha Déu i Déu és bo no hi podria haver-hi mal, ell no ho podria permetre.
El Dr.Viñas també va criticar una teologia que plantegi un discurs que afirmi que no és bo disfrutar massa en aquest món, que considera que és dolent ser molt feliç en aquest món perquè això podria voler dir que ha hem tingut el premi en aquesta vida. Pel conferenciant aquesta és una teologia dolenta, basada en estructures de poder que fa esclaus.
El Dr.Viñas, en canvi, proposà l´Evangeli com una teologia de la salut en tots els seus aspectes personals, un Evangeli entès com a bona noticia que anuncia un regne i que ens indica un camí per aconseguir-lo, una visió que implica donar un sentit trascendent a la vida, orientant-la a la felicitat i no sols a la simple preocupació per la felicitat del dia a dia. En aquest sentit qualsevol dolor, patiment o mal sempre serà entès com a parcial, no ens enfonsarem, serem feliços tot i tenir maldecaps.
Així, el Crist no ha de ser una càrrega més que les insuficiències i les limitacions humanes. Per acceptar la mort no cal la fe. El patiment no cal negar-lo, hem d´aprendre a viure amb ell, tot i rebutjar-lo. En aquest sentit no tot mal és dolent, sinó si el suprem pot servir per sentir-ne millor, li hem de trobar un sentit al dolor inevitable i lluitar contra l´evitable. Sols es pot patir amb sentit si es pateix per alguna cosa.
El Dr. Viñas proposa que no hem de buscar el perquè del sofriment sinó el per a que. El model de salut que proposa Jesús, segons el conferenciant, en l´Evangeli és integral,és radical en tant que va a l´arrel del mal, una salut alliberadora que potencia la nostra llibertat, una salut reconciliadora que ens ajuda a retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, una salut oferta als pobres i febles, potenciadora d´un missatge, no esclavitzadora i oberta a la salvació en tant que no la mort no és entesa com un absurd sinó com un traspàs.
Per a finalitzar la conferència, el Dr. Viñas va indicar els tres punts que, segons el seu punt de vista, implica una actitud sana davant el sofriment. Aquests tres punts són:
1. Eliminar el sofriment inútil
2. Patir per lluitar contra el sofriment.
3. Assumir el sofriment inevitable.
L´inici de la conferència va versar sobre la lluita interior que patim els éssers humans entre el que sabem del bé i els nostres actes per tal d´assolir el que volem. Aquesta lluita comporta incomoditat i palesa la necessitat d´una educació social.
El Dr. Viñas en va informar que un grup de científics nord-americans estaven buscant en el cervell humà una empronta genètica d´una ètica universal natural. Aquesta recerca es fonamentava en l´observació que quasi la totalitat dels humans reaccionaven negativament davant certs fenòmens o accions, fet que els feia suposar que podia haver-hi un gen responsable d´aquesta resposta natural humana. En aquest sentit va fer notar com la genètica marca el futur de les persones tot i que no cal oblidar que l´ésser humà està cridat a ser responsable dels seus actes, del seu entorn, de la natura i dels seus semblants. Així cal concloure que si bé la genètica influencia, la llibertat existeix, encara que es condicionada per la llibertat i l´ambient. Així podem afirmar que hi ha graus de llibertat i negar un determinisme absolut.
El conferenciant també va posar de manifest que la dimensió ètica, l´autoconstrucció ètica comporta autoestima. Som éssers morals i aspirem a la perfecció. L´home és la seva llibertat i aquesta llibertat s´executa elegint. Les persones som animals de possibilitats i per això és una realitat moral, ser ésser humà és ser responsable i en la responsabilitat hi ha el perquè de la llibertat humana.
A més a més cal tenir present que la persona no està acabada, no és perfecte, per això també la llibertat ens porta a l´autoperfecció. En aquest sentit la llibertat també implica l´autoconsciència. La llibertat no és sols elegir entre dues opcions, sinó un procés complert de construcció personal.
Tot això s´ha de matitzar, però, indicant que la llibertat humana no és infinita ni omnipotent. La meva llibertat no és la última paraula, no estem sols sinó que hi ha altres persones. Aquesta relació amb els altres i la seva dimensió ètica fa que l´ésser humà no tingui un comportament estrictament animal (en terminologia darwiniana).
El Dr. Viñas també va posar de manifest com el rebuig al nacional-catolicisme ha comportat el rebuig a l´esglèsia i al plantejament cristià, essent agnòstics o bé ateus. En aquest senti el Dr. Viñas va indicar la necessitat de buscar, investigar l´arrel dels plantejaments cristians, a més les persones tenim una dualitat en tant que som conscients que hi ha mal o bé.
Pel que fa referència estrictament al problema del mal, el Dr. Viñas va indicar que les persones volem ser feliços, ningú vol patir i que hi ha, en la societat actual, la consciència que tenim el dret a ser feliços, a no estar malalts, però, tot i que quan estem bé ens pot semblar que som indestructibles i que no necessitem a Déu, la realitat ens fa adonar de la pura il.lusió que això representa i que la ciència no és capaç sempre de donar una resposta satisfactòria.
El dolor és una realitat present a la que tard o d´hora ens hi hem d´enfrontar tot provocant el rebuig. Ens aquest sentit el mal ens interpel.la i ens obliga als creients a mirar a Déu, preguntant-nos per què jo?. Als no-creients els confirma el seu ateisme en tant que si hi ha Déu i Déu és bo no hi podria haver-hi mal, ell no ho podria permetre.
El Dr.Viñas també va criticar una teologia que plantegi un discurs que afirmi que no és bo disfrutar massa en aquest món, que considera que és dolent ser molt feliç en aquest món perquè això podria voler dir que ha hem tingut el premi en aquesta vida. Pel conferenciant aquesta és una teologia dolenta, basada en estructures de poder que fa esclaus.
El Dr.Viñas, en canvi, proposà l´Evangeli com una teologia de la salut en tots els seus aspectes personals, un Evangeli entès com a bona noticia que anuncia un regne i que ens indica un camí per aconseguir-lo, una visió que implica donar un sentit trascendent a la vida, orientant-la a la felicitat i no sols a la simple preocupació per la felicitat del dia a dia. En aquest sentit qualsevol dolor, patiment o mal sempre serà entès com a parcial, no ens enfonsarem, serem feliços tot i tenir maldecaps.
Així, el Crist no ha de ser una càrrega més que les insuficiències i les limitacions humanes. Per acceptar la mort no cal la fe. El patiment no cal negar-lo, hem d´aprendre a viure amb ell, tot i rebutjar-lo. En aquest sentit no tot mal és dolent, sinó si el suprem pot servir per sentir-ne millor, li hem de trobar un sentit al dolor inevitable i lluitar contra l´evitable. Sols es pot patir amb sentit si es pateix per alguna cosa.
El Dr. Viñas proposa que no hem de buscar el perquè del sofriment sinó el per a que. El model de salut que proposa Jesús, segons el conferenciant, en l´Evangeli és integral,és radical en tant que va a l´arrel del mal, una salut alliberadora que potencia la nostra llibertat, una salut reconciliadora que ens ajuda a retrobar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres, una salut oferta als pobres i febles, potenciadora d´un missatge, no esclavitzadora i oberta a la salvació en tant que no la mort no és entesa com un absurd sinó com un traspàs.
Per a finalitzar la conferència, el Dr. Viñas va indicar els tres punts que, segons el seu punt de vista, implica una actitud sana davant el sofriment. Aquests tres punts són:
1. Eliminar el sofriment inútil
2. Patir per lluitar contra el sofriment.
3. Assumir el sofriment inevitable.
la guerra (2)
La última part de la conferència va estar destinada a buscar els camins per la pau, que es poden resumir en els següents:
1. Treure la guerra de la nostra ment, és a dir, no admetre cap guerra com a justa.
2. Estar convençuts que les guerres es poden acabar.
3. Desarmar-nos. Recòrrer el camí invers a l´actual.
4. Educar per la pau.
5. Participar en moviments per la pau.
6. Implicar-nos a titol persona, com pot ser l´objecció fiscal.
1. Treure la guerra de la nostra ment, és a dir, no admetre cap guerra com a justa.
2. Estar convençuts que les guerres es poden acabar.
3. Desarmar-nos. Recòrrer el camí invers a l´actual.
4. Educar per la pau.
5. Participar en moviments per la pau.
6. Implicar-nos a titol persona, com pot ser l´objecció fiscal.
la guerra (1)
RESUM DE LA CONFERÈNCIA
A nivell introductori el professor Arcadi Oliveres va posar de manifest primer de tot que la guerra implica necessàriament la mentida, el canvi de vocabulari (dificilment es parla de morts) fet que comporta que difícilment es pot saber quà passa amb les guerres així com l´alteració de la nformació que fa que tinguem una informació diferenciada en funció dels interessos dels mitjans de comunicació que fa que tinguem opinions diferents de conflictes força semblants. En aquest sentit el professor Oliveres contraposa els interessos i motivacions de les guerres d´Iraq i Afganistan per tal de mostrar com dues guerres amb motivacions iguals generen opinions diferents.
Mitjançant el mateix exemple de la guerra d´Iraq (i prenent com a exemple els principals mitjans de comunicació francesos) com la manipulació informativa i la relació entre mitjans i poder són inherents a la guerra.
En aquest sentit el conferenciant mostra com les motivacions de les guerres són fonamentalment dues: els interessos econòmics i les raons polítiques, però el més preocupant és que els humans contínuamentel que fem és preparar-nos per a la guerra i ho fem a través de:
1. Diners (despesa militar). La despesa militar no fa més que augmentar i es fa principalment per:
1. Inèrcia
2. Modernització.
3. Interessos del lobby de l´armament.
2. El poder dels militars. (26 milions de militars al món).Tot i que habitualment s´indica que els militars fan tasques humanitàries, en realitat el nombre destinats a aquestes funcions no superen el mig milió.
3. Investigació científica: La pregunta que podríem fer és que hauria passat si els diners destinats a investigació militar es destinessin a investigació civil? Cal trencar el mite que la investigació militar redunda positivament en la societat civil, ja que en realitat sols un 10% és aprofitable, a més la major part de la investigació serveix perversament amb desenvolupament d´armes com les mines antipersones o les armes no letals.
4. El comerç d´armes. Els països del nord les fabriquen i els del sud les compren (curiosament un comerç invers al de les drogues, que es fabriquem al tercer món i es consumeixen al primer) posant de manifest la relació entre els dos tipus de mercats. Aquest comerç es caracteritza per la seva poca trasparència, ja sigui perque s´amaga el producte, ja sigui perque s´amaga la destinació).
A nivell introductori el professor Arcadi Oliveres va posar de manifest primer de tot que la guerra implica necessàriament la mentida, el canvi de vocabulari (dificilment es parla de morts) fet que comporta que difícilment es pot saber quà passa amb les guerres així com l´alteració de la nformació que fa que tinguem una informació diferenciada en funció dels interessos dels mitjans de comunicació que fa que tinguem opinions diferents de conflictes força semblants. En aquest sentit el professor Oliveres contraposa els interessos i motivacions de les guerres d´Iraq i Afganistan per tal de mostrar com dues guerres amb motivacions iguals generen opinions diferents.
Mitjançant el mateix exemple de la guerra d´Iraq (i prenent com a exemple els principals mitjans de comunicació francesos) com la manipulació informativa i la relació entre mitjans i poder són inherents a la guerra.
En aquest sentit el conferenciant mostra com les motivacions de les guerres són fonamentalment dues: els interessos econòmics i les raons polítiques, però el més preocupant és que els humans contínuamentel que fem és preparar-nos per a la guerra i ho fem a través de:
1. Diners (despesa militar). La despesa militar no fa més que augmentar i es fa principalment per:
1. Inèrcia
2. Modernització.
3. Interessos del lobby de l´armament.
2. El poder dels militars. (26 milions de militars al món).Tot i que habitualment s´indica que els militars fan tasques humanitàries, en realitat el nombre destinats a aquestes funcions no superen el mig milió.
3. Investigació científica: La pregunta que podríem fer és que hauria passat si els diners destinats a investigació militar es destinessin a investigació civil? Cal trencar el mite que la investigació militar redunda positivament en la societat civil, ja que en realitat sols un 10% és aprofitable, a més la major part de la investigació serveix perversament amb desenvolupament d´armes com les mines antipersones o les armes no letals.
4. El comerç d´armes. Els països del nord les fabriquen i els del sud les compren (curiosament un comerç invers al de les drogues, que es fabriquem al tercer món i es consumeixen al primer) posant de manifest la relació entre els dos tipus de mercats. Aquest comerç es caracteritza per la seva poca trasparència, ja sigui perque s´amaga el producte, ja sigui perque s´amaga la destinació).
el mal (3)
L´home és capaç de veure a Déu com a donació. Ara bé no cal evitar ni retrocedir a un passat anterior a la modernitat, el que cal és ampliar el concepte de raó i la seva aplicació. No s´ha d´oblidar que l´amor és el més raonable.
A continuació el professor Rovira Belloso va plantejar la qüestió del significat de creure en la Trinitat. Per què hi ha Trinitat.
Per Rovira Bellosos creure en la Trinitat és creure en que Déu és amor. L´amor es fonamenta en la relació entre el que estima, l´estimat i l´amor. Déu ja ens narra el seu amor per nosaltres. En aquest sentit cal destacar que les dues lleis més importants de l´amor són l´acompanyament i la generosa comunicació. Déu és amor comunicat. Així la Trinitat és el referent de tots, el referent universal.
La tercera part de la conferència va centrar-se sobre el problema del mal. En aquest sentit Rovira Belloso ens va explicar la seva evolució intel.lectual personal sobre la reflexió sobre el mal. Aquesta evolució personal passa per quatre grans etapes.
1. 1970-1995.: És il.legítim explicar el mal. Sols cal lluitar-hi en contra. El mal pertany a la història, no en el misteri. Aquest plantejament implicava una lluita a les fosques.
2. 1995-2002: Déu serveix per a lluitar contra el mal. El mal no sols s´enfronta des de la voluntat o la raó sinó des de la fe. Cal l´amor de Déu i la paciència per no col.lapsar-se en la lluita contra el mal.
3. 2002-2006: Nosaltres, tot el poble de Déu, hem de lluitar contra el mal al món. Cal una nova educació en la solidaritat amb els pobres de la terra. És una tasca de tots els homes de bona voluntat.
4. 2002-2006: (coexistent amb l´anterior). Aquesta implicació de tot el poble de Déu és camí vers la nova creació. La creació actual és imperfecte, inacabada. Els homes estem convidats a acabar-la. A la creació li falta un toc de gràcia humana i aquesta és la tasca de tots els homes.
A continuació el professor Rovira Belloso va plantejar la qüestió del significat de creure en la Trinitat. Per què hi ha Trinitat.
Per Rovira Bellosos creure en la Trinitat és creure en que Déu és amor. L´amor es fonamenta en la relació entre el que estima, l´estimat i l´amor. Déu ja ens narra el seu amor per nosaltres. En aquest sentit cal destacar que les dues lleis més importants de l´amor són l´acompanyament i la generosa comunicació. Déu és amor comunicat. Així la Trinitat és el referent de tots, el referent universal.
La tercera part de la conferència va centrar-se sobre el problema del mal. En aquest sentit Rovira Belloso ens va explicar la seva evolució intel.lectual personal sobre la reflexió sobre el mal. Aquesta evolució personal passa per quatre grans etapes.
1. 1970-1995.: És il.legítim explicar el mal. Sols cal lluitar-hi en contra. El mal pertany a la història, no en el misteri. Aquest plantejament implicava una lluita a les fosques.
2. 1995-2002: Déu serveix per a lluitar contra el mal. El mal no sols s´enfronta des de la voluntat o la raó sinó des de la fe. Cal l´amor de Déu i la paciència per no col.lapsar-se en la lluita contra el mal.
3. 2002-2006: Nosaltres, tot el poble de Déu, hem de lluitar contra el mal al món. Cal una nova educació en la solidaritat amb els pobres de la terra. És una tasca de tots els homes de bona voluntat.
4. 2002-2006: (coexistent amb l´anterior). Aquesta implicació de tot el poble de Déu és camí vers la nova creació. La creació actual és imperfecte, inacabada. Els homes estem convidats a acabar-la. A la creació li falta un toc de gràcia humana i aquesta és la tasca de tots els homes.
El mal (2)
És, per tant, un Déu imprevisible i tant ficat en els afers humans com pot ser racionalitzat, doncs cal evangelitzar la cultura del carrer i l´acadèmica en un món que cada cop dóna l´esquema a Déu.
La raó és atençament a Déu, un camí cap a Déu en tant que som imatge de Déu. La raó es disposa a viure la interioritat, contemplació i amor que són camins per accedir a Déu.
La raó es troba sotmesa a l´atracció de l´Ésser que és amor, obertura per a entendre al món, no és trascendentalisme ni negació d´allò raonable i no hi ha res més raonable que la bondat.
Déu com amor intel.ligent no és un conte de fades, ara bé la raó no pot ser sols la raó pura i calculadora i funcional de la que parla Kant i que ofega el sentiment religiós. Així cal contemplar la raó, anar més enllà dels límits de l´experiment i el càlcul. I en aquesta separació trobem el punt d´encontre entre la fe i la raó. La nostra ment no pot aprendre del tot l´ésser, l´existència, sinó s´aixampla ja que no sols hem de cercar a Déu en l´imaginari.
Rovira Bellosos també va destaca que en Déu logos-raó i llibertat s´unifiquen. La raó humana il.luminada per la gràcia de la fe és receptacle del Déu que és dona. L´home és espiritual.
També va plantejar que havia perdut Occident en l´aventura de la modernitat. La filosofia de lamodernitat buscava les condicions de la raó pura però això té un preu, el de privar a la cultura el seu caràcter simbòlic que li permet referir-se al tot poderós. Així la raó és capaç de l´Ésser, és capaç de Déu.
La raó és atençament a Déu, un camí cap a Déu en tant que som imatge de Déu. La raó es disposa a viure la interioritat, contemplació i amor que són camins per accedir a Déu.
La raó es troba sotmesa a l´atracció de l´Ésser que és amor, obertura per a entendre al món, no és trascendentalisme ni negació d´allò raonable i no hi ha res més raonable que la bondat.
Déu com amor intel.ligent no és un conte de fades, ara bé la raó no pot ser sols la raó pura i calculadora i funcional de la que parla Kant i que ofega el sentiment religiós. Així cal contemplar la raó, anar més enllà dels límits de l´experiment i el càlcul. I en aquesta separació trobem el punt d´encontre entre la fe i la raó. La nostra ment no pot aprendre del tot l´ésser, l´existència, sinó s´aixampla ja que no sols hem de cercar a Déu en l´imaginari.
Rovira Bellosos també va destaca que en Déu logos-raó i llibertat s´unifiquen. La raó humana il.luminada per la gràcia de la fe és receptacle del Déu que és dona. L´home és espiritual.
També va plantejar que havia perdut Occident en l´aventura de la modernitat. La filosofia de lamodernitat buscava les condicions de la raó pura però això té un preu, el de privar a la cultura el seu caràcter simbòlic que li permet referir-se al tot poderós. Així la raó és capaç de l´Ésser, és capaç de Déu.
diumenge, 19 de desembre del 2010
El mal (1)
RESUM DE LA CONFERÈNCIA.
La conferència del teòleg Rovira Belloso va iniciar-se indicant els camins per arribar a Déu i que en són, segons la seva opinió, fonamentalment:
1. El camí ètic (ment que coneix).
2. El camí de la interioritat (St. Agustí. El cor que estima).
3. La interrelació (amor i amistt. Llibertat que decideix)
4. Solidaritat (mans que actuen)
Aquests quatre camins constitueixen la vida de la persona. A Déu s´hi accedeix a través, amb el conjunt de la vida. Tota la persona és accés a Déu.
Quines característiques té el Déu veritable que des del seu amor irromp en la nostra existència? Segons Rovira Belloso:
1. Tot poderós i etern, creador del cel i la terra. (destaca el contrast entre tot poderós del creador i el que es commou davant el patiment del món)
2. Personal (no és una idea ni una força cega)
3. Ha de ser viu (no engabiat, fred). Ell transfigura la nostra vida.
4. Ha d´irrompre gratuïtament
5. Ha de ser comunicació pura de l´amor veritable de la persona. A Déu se li ha de poder parlar, inclús de tú.
6. Ha d´enriquir-me posant l´amor diví en el meu cor que ha de transfigurar la meva vida (de fariseu a seguidor de Jesús que sap i creu que ho disposa tot, també dels que l´estimen).
7. M´ha de desinstal.lar de la terra i pujar-me a l´esfera de l´amor, envers el regne de Déu on haig de tenir la ment i el cor.
8. Ha de dur-nos a la creu per a fer-nos feliços en la creu.
La conferència del teòleg Rovira Belloso va iniciar-se indicant els camins per arribar a Déu i que en són, segons la seva opinió, fonamentalment:
1. El camí ètic (ment que coneix).
2. El camí de la interioritat (St. Agustí. El cor que estima).
3. La interrelació (amor i amistt. Llibertat que decideix)
4. Solidaritat (mans que actuen)
Aquests quatre camins constitueixen la vida de la persona. A Déu s´hi accedeix a través, amb el conjunt de la vida. Tota la persona és accés a Déu.
Quines característiques té el Déu veritable que des del seu amor irromp en la nostra existència? Segons Rovira Belloso:
1. Tot poderós i etern, creador del cel i la terra. (destaca el contrast entre tot poderós del creador i el que es commou davant el patiment del món)
2. Personal (no és una idea ni una força cega)
3. Ha de ser viu (no engabiat, fred). Ell transfigura la nostra vida.
4. Ha d´irrompre gratuïtament
5. Ha de ser comunicació pura de l´amor veritable de la persona. A Déu se li ha de poder parlar, inclús de tú.
6. Ha d´enriquir-me posant l´amor diví en el meu cor que ha de transfigurar la meva vida (de fariseu a seguidor de Jesús que sap i creu que ho disposa tot, també dels que l´estimen).
7. M´ha de desinstal.lar de la terra i pujar-me a l´esfera de l´amor, envers el regne de Déu on haig de tenir la ment i el cor.
8. Ha de dur-nos a la creu per a fer-nos feliços en la creu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)