Siracida (22)

5.2.3).- La Composició:

Segons els intèrprets la redacció del llibre fou llarga i complexe, ja que no acaba fins el periode helenístic, encara que sí abans de l´any 180 a C.,ja que en aquest moment està constituït el cànon dels llibres profètics i resulta difícil d´imaginar una revisió de certa importància.
a). Proto-Isaïes: Sobre la composició de la primera part trobem vàries hipòtesi. Així, alguns intèrprets creuen que l´origen del llibre es trobaria en una sèrie de col.leccions d´oracles independents; altres creuen que existiria des del temps d´Isaïes un vertader llibre, revisat no obstant en una època post-exilica. El teòleg Barth indica que la redacció fou en temps de Josies. Sigui com sigui sembla evident que el text passà per un procés evolutiu en diverses etapes.

a.1). En el punt de partida hi hauria cinc col.leccions d´oracles dispersos del profeta
a.2). Aquestes col.leccions completades amb alguns oracles dispersos del profeta es van aproximant entre sí. Des del temps de Josies, els oracles es reinterpreten i completen mitjançant una sèrie d´afegits que expressen la convicció de la inviolabilitat de Sió i amb alguns textos messiànics.
a.3). En l´època exílica, l´escola deuteronomista acaba de reunir aquestes col.leccions i les reinterpreta als ulls de la caiguda de Jerusalem. Es destaca la justicia de Jahvé. El llibre s´inicia amb la grandiosa escena del procés d´Israel.
a.4). Un redactor de l´època persa fou segurament el que reorganitzà l´obra conforme al pla anunciat anteriorment. Des d´ara, la desgràcia de la que parla el profeta és la que vivia Israel en el temps del redactor; aviat arribarà el temps de la desgràcia del món pagà triumfant i de la victòria d´Israel. D´aquesta manera el llibre es fruit d´una reelectura sota una perspectiva escatològica amb una sèrie d´afegits.
a.5). Una nova reelectura es pot situar en el transcurs del segle V. En ella s´insisteix en la conversió de Sió, és a dir, de la resta d´Israel a la que es va prometre fecunditat. Potser en aquesta època és quan s´afegiren els capítols 40-66.
a.6).L´última redacció sembla ser del segle IV a C. Abraça el conjunt del llibre i posa l´accent en la promesa de felicitat feta a la comunitat fidel, mentre que els impius seran humiliats.
a.7). Es solen senyalar alguns afegits a començaments de l´època helenística.

b)- Deutero-Isaïes: Els estudis sobre aquesta part són fragmentaris. Els discursos relatius a Cir pertanyen al fons antic de la col.lecció.

c)- Trito-Isaïes: Hi ha les mateixes etapes que en el Proto-Isaïes.